S'ha girat la truita

Fred polar a l'oposició

Al Parlament es va veure ahir com s'ha girat la truita. Montilla i els encara consellers es movien per l'ala dels despatxos de l'antic tripartit, buida de càmeres de televisió i de periodistes. Era dura l'escena. El passadís que condueix cap als despatxos de CiU, en canvi, estava a vessar. La secretària del govern, Laia Bonet, que ja s'ho veia a venir, es reivindicava amb un “Left” imprès sobre el seu jersei vermell. Però no podia competir amb una Pilar Rahola que repartia petons i abraçades amb vestit jaqueta florejat.

Josep-Lluís Carod-Rovira va ser el primer membre del govern a abandonar el legislatiu català tan bon punt va acabar la intervenció inicial d'Artur Mas. Marina Geli va deixar l'edifici a l'hora de dinar acompanyada de la també socialista Rocío Martínez Sampere. I unes passes enrere, Antoni Castells enfilava en solitari cap a la sortida, fins que se li va atansar la socialcristiana Elena Ribera per fer-li dos petons.

A la tarda, amb el debat dels grups parlamentaris, el fred glacial de l'oposició encara es va fer més viu. En els últims set anys, quan havien d'intervenir dirigents del PSC, acudien a la tribuna de públic una munió de representants socialistes de tota mena d'institucions. S'hi havien vist els ministres Carme Chacón i Celestino Corbacho. Ahir, quan va prendre la paraula Joaquim Nadal, entre el públic només hi havia un solitari càrrec socialista. Era el delegat del govern estatal, Joan Rangel, que es va asseure amb posat sever al costat de l'expresident d'Esquerra Heribert Barrera.

Empentes per pactar

Com que a l'oposició hi fa la temperatura de Narsarsuaq i sembla que només hi estigui confortada ICV-EUiA, Mas no s'haurà de preocupar per la legislatura, perquè ja hi ha algunes empentes per pactar amb el futur govern i recuperar centralitat. Es van fer ahir gestos que deixaran en cartró pedra la primera votació que tindrà lloc aquest migdia. La cambra ha de rebutjar inicialment la investidura d'Artur Mas, en espera de la segona volta final, dijous.

Joan Puigcercós, Anna Simó i la majoria de diputats d'Esquerra van reaccionar amb aplaudiments al discurs de Mas, al costat dels parlamentaris de CiU. I immediatament va començar a circular per la cambra que ERC s'abstindrà demà passat en la votació final de la investidura, tal com faran socialistes i populars. “Potser Esquerra farà alguna cosa”, es va limitar a explicar molt prudent Felip Puig, que és qui negocia amb l'oposició per part de la federació nacionalista.

Els dirigents del PSC posaven tota la pressió dels comentaris als passadissos en la necessitat d'un pacte de legislatura estable, amb un ull posat en el que pugui succeir al maig a l'Ajuntament de Barcelona. L'objectiu dels socialistes és no quedar alhora a l'oposició a Catalunya i a Barcelona, ni en el cas que Jordi Hereu perdés l'alcaldia. Joaquim Nadal va intentar encarrilar aquesta estratègia en el seu debat amb Mas. I va ser molt celebrada a la direcció de CiU la seva precisió en el sentit que votar avui en contra del futur president no significa que el PSC no s'ofereixi per a futurs acords. El resultat negatiu d'avui al marcador de votacions serà sobreactuat per Nadal i per la popular Alícia Sánchez Camacho. Joana Ortega i Joan Ferran ja apuntaven ahir a un nou escenari tot fent un cafè al bar del Parlament.

Els ecosocialistes van quedar a la cuneta. Tindran poc joc aquesta legislatura. “Jo no em puc abstenir, el meu electorat no ho entendria pas”, es va sincerar Joan Herrera al director de la Catdem, Agustí Colomines. Els diputats d'ICV-EUiA ja pensen més aviat en la mobilització al carrer. Mas va lloar aspectes de la gestió del PSC i d'ERC al tripartit, però va carregar contra tots els tòpics ecosocialistes. Malgrat tot, ja saben com és CiU, Joan Boada va mantenir una dilatada conversa amb Santi Vila. De formes no en faltaran.