El lector escriu

Exclusió social

Tinc una lesió medul·lar des de fa més de 25 anys, tema al qual es dedicà diu­menge La marató. Sóc orgullós de ser com sóc, no per creure'm millor que ningú, sinó per saber-me real i expressió intensa de la rica diver­si­tat humana. Abo­mino d'aquesta mirada biomèdica que em visu­a­litza com un cos defectuós que ha de ser cor­re­git i objecte de soli­da­ri­tat i cari­tat. No sóc un pro­blema, és l'entorn social el que em genera pro­ble­mes en no res­pec­tar els meus drets com a ciu­tadà. És aquest entorn social (pri­o­ri­tats pres­su­postàries, edu­cació, urba­nisme, legis­lació...) el que ha de ser cor­re­git per res­pec­tar, valo­rar i cele­brar la diver­si­tat humana fent efec­tius els drets humans de totes les per­so­nes. Si un grup humà té menor nivell d'estu­dis, el doble d'atur, la mei­tat de taxa d'acti­vi­tat, menor renda mit­jana, menor accés a l'habi­tatge, deu vega­des més violència domèstica i gai­rebé nul·la par­ti­ci­pació política, no estem davant un cúmul de pro­ble­mes per­so­nals sinó davant una exclusió social estruc­tu­ral i sis­temàtica. Con­vido TV3 a tran­si­tar de la soli­da­ri­tat als drets, de la defec­to­lo­gia tru­cu­lenta a la cele­bració de la diver­si­tat, del ren­tat barat de consciències a l'apo­lo­gia de la plena ciu­ta­da­nia

Bar­ce­lona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.