Còmplices genocides

ACa­ta­lu­nya, i també a Espa­nya, hi ha gent de bona volun­tat que no saben que són còmpli­ces invo­lun­ta­ris de la volun­tat de geno­cidi cul­tu­ral impul­sada pels poders fàctics de l'Estat espa­nyol. Per­so­nes que no s'ado­nen que són usats com un número, com una arma, con­tra la con­vivència a Cata­lu­nya. Con­tra la immersió lingüística que ava­len la Unesco i els dictàmens euro­peus any rere any. Per­so­nes que són mani­pu­la­des per gent que amb mala intenció i ànim cul­tu­ral geno­cida usen el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, i els més diver­sos tri­bu­nals, a favor del seu ide­ari exclo­ent. El d'un naci­o­na­lisme espa­nyol agres­siu, d'ori­gen vio­lent, anco­rat en segles de per­sistència que usa el poder inti­mi­da­dor de l'Estat. L'intent de geno­cidi con­tra la nos­tra llen­gua i cul­tura és el desig dels diri­gents del PP i Ciu­ta­dans i els seus acòlits d'acon­se­guir l'eli­mi­nació, subs­ti­tució o inu­ti­lit­zació de la llen­gua cata­lana per tren­car els lli­gams soci­als que han permès més de 30 anys de con­vivència després de la dic­ta­dura fran­quista.

Per què ho fan? Per interes­sos bàsica­ment econòmics, per poder con­ti­nuar espo­li­ant-nos, que­dant-se els nos­tres diners, afa­vo­rint els seus ter­ri­to­ris a par­tir dels recur­sos que pre­nen de la nos­tra terra, del fruit del nos­tre tre­ball. Que ningú es con­fon­gui, ja des del món clàssic hom deia que la millor manera de poder eli­mi­nar la per­so­na­li­tat d'un poble –sense rebel·lions– per que­dar-se les seves rique­ses era fent des­a­parèixer la seva auto­es­tima i la seva llen­gua i cul­tura. Cap per­sona mínima­ment culta pot creure's que el cas­tellà esti­gui en perill a Cata­lu­nya o al món, o pot no veure que sense pro­tecció peri­lla la super­vivència de la nos­tra llen­gua i cul­tura. I el més sor­pre­nent de l'acció d'odi que amaga l'intent de geno­cidi de la nos­tra llen­gua és que els més per­ju­di­cats serien tots aquells als quals, sense l'escola cata­lana, es vol con­dem­nar a ser ciu­ta­dans de segona al seu propi país. Volen que hi hagi per­so­nes que no puguin viure i con­viure en català i cas­tellà, amb igual­tat amb la resta de la gent a la seva pròpia terra.

No és propi de sen­ti­ments nobles, d'una bona pràctica política, i fins i tot afirmo, segons el meu cri­teri per­so­nal, tam­poc és propi de bones per­so­nes i de bons sen­ti­ments impul­sar pro­jec­tes polítics i cul­tu­rals que tenen com a horitzó la mort d'una llen­gua i una cul­tura. Aquí no valen excu­ses i dub­tes: o s'està a favor de la igual­tat de totes les llengües i pobles de tot el món o s'hi està en con­tra. No es pot ser neu­tral davant fets cul­tu­rals d'abast geno­cida delic­tiu. Per això cal des­ta­car l'explícita volun­tat de man­te­nir la immersió lingüística que els par­tits polítics cata­lans han mani­fes­tat, Òmnium Cul­tu­ral ho ha fet palès i la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Pares i el con­junt abso­lut dels mes­tres ho han mani­fes­tat.

No hem d'entrar en el joc de poli­tit­zació de la llen­gua cata­lana. Cal recor­dar el que de favo­ra­ble a la llen­gua cata­lana ha dit el nou diri­gent de la Reial Acadèmia de la Llen­gua Espa­nyola, doc­tor Ble­cua, i seguir tre­ba­llant. Tre­ba­llant per la igual­tat lingüística i cul­tu­ral dels nens i nenes d'aquest país, fent feina per con­ti­nuar sent un sol poble. Evi­tant les pro­vo­ca­ci­ons dels extre­mis­tes que volen enfron­ta­ments cul­tu­rals. L'ou de la serp es manté letàrgic en la dreta espa­nyola pre­sent a Cata­lu­nya. Afa­vo­rei­xen lleis que poten­cien la incul­tura i els enfron­ta­ments ja des de l'escola. Dar­rere seu hi ha una inqui­e­tant ombra d'anys de dic­ta­du­res, per­se­cu­ci­ons i repressió, també de sang i de morts. Però per damunt seu sem­pre ha aca­bat tri­om­fant l'espe­rit català basat en el diàleg cul­tu­ral del poble i en la fide­li­tat i defensa de la seva llen­gua mil·lenària.