El primer pas, el 1989

Auto­de­ter­mi­nació sí, inde­pendència no. Aquesta és la regla de tres que ha regit sem­pre al Par­la­ment en les últi­mes dècades i que ara es tren­carà. Fins a tres vega­des la cam­bra legis­la­tiva ha apro­vat unes reso­lu­ci­ons a favor del dret a deci­dir, però la inde­pendència mai no ha apa­re­gut en el debat a l'hemi­ci­cle. Eren uns altres temps en què aquest movi­ment tenia menys força, però el pano­rama està a punt de can­viar.

Dues d'aques­tes ini­ci­a­ti­ves, que van pro­vo­car un abran­dada polèmica entre par­ti­da­ris i detrac­tors del sobi­ra­nisme, van tirar enda­vant durant el govern de Jordi Pujol. La pri­mera data històrica va ser el 12 de desem­bre del 1989. El docu­ment es va apro­var per la porta del dar­rere, en la comissió d'Orga­nit­zació i Admi­nis­tració i lluny de la solem­ni­tat del ple, però aquesta situ­ació no des­llu­eix la trans­cendència política i simbòlica d'aquell text: “El Par­la­ment mani­festa que l'aca­ta­ment del marc ins­ti­tu­ci­o­nal vigent, resul­tat del procés de tran­sició política de la dic­ta­dura a la democràcia, no sig­ni­fica la renúncia del poble català al dret a l'auto­de­ter­mi­nació”. La pro­po­sició no de llei es va apro­var amb els vots de CiU, IC, CDS i ERC –que va ser qui la va pre­sen­tar–, men­tre que el PSC s'hi va opo­sar. Cap dipu­tat del PP va assis­tir a la comissió.

S'havia obert la caixa de trons i l'exe­cu­tiu espa­nyol va esmo­lar els gani­vets, sobre­tot cap a CiU. Lla­vors, un dels dipu­tats del PSC que va defen­sar el vot con­trari va ser Higini Clo­tas, que ahir, vint-i-dos anys després, va viure un déjà vu i va tor­nar a cen­su­rar una pro­posta amb unes arrels sem­blants, la de Soli­da­ri­tat. Però aquell epi­sodi del 1989 es va con­ver­tir en un foc d'ence­nalls, perquè l'endemà la sessió
plenària va com­me­mo­rar els deu anys de l'Esta­tut del 1979 i no va
fer menció a la pro­po­sició. Tocava nedar i guar­dar la roba.

L'1 d'octu­bre del 1998 és la segona data que s'ha d'apun­tar en ver­mell dins del món sobi­ra­nista com el dia en què es rati­fi­cava el dret a l'auto­de­ter­mi­nació. Aquesta vegada sí que va ser el ple qui va fer el pas enda­vant gràcies als vots de CiU, ERC, PI, Els Verds i EUiA. El PP hi va votar en con­tra, i el PSC i IC s'hi van abs­te­nir. “El Par­la­ment, en el marc de la cele­bració del cin­quantè ani­ver­sari de la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans, rati­fica un cop més el dret del poble català a
deter­mi­nar lliu­re­ment el seu futur com a poble, en pau i democràcia
i soli­da­ri­tat”, asse­gu­rava aque­lla ini­ci­a­tiva, que, com l'ante­rior, va tor­nar a aixe­car força pol­se­guera. Els soci­a­lis­tes cata­lans van acu­sar CiU de sem­brar la lla­vor per divi­dir el país i, fins i tot, el PSOE va retreure al mateix PSC que no hi
hagués votat en con­tra.

Final­ment, el 3 de març de l'any pas­sat es van rati­fi­car aques­tes dues reso­lu­ci­ons en la comissió d'Afers Ins­ti­tu­ci­o­nals. El con­text era el d'una pro­posta a favor de les con­sul­tes sobre la inde­pendència que gràcies a un acord entre CiU i ERC va cris­tal·lit­zar. El docu­ment tenia dues parts ben dife­ren­ci­a­des. En la pri­mera, es deba­tien aques­tes rati­fi­ca­ci­ons i, a banda d'ERC i CiU, Ini­ci­a­tiva també va donar-hi suport, el PSC es va abs­te­nir i el PP i Ciu­ta­dans s'hi van mos­trar con­tra­ris. El segon punt ja par­lava específica­ment dels referèndums, i aquí només els repu­bli­cans i els naci­o­na­lis­tes van donar-hi el vis­ti­plau.