Front comú gironí per assolir el traspàs de l'aeroport
Patronals, sindicats i administracions faran un seguiment conjunt per aconseguir la titularitat de la infraestructura
Demanen a Ryanair que negociï amb la Generalitat i a Aena que col·labori en els contractes
El traspàs de l'aeroport de Girona s'ha convertit, definitivament, en una de les principals reivindicacions de les comarques gironines. I més després de l'anunci de Ryanair, la setmana passada, de suprimir divuit rutes i reduir les freqüències en disset a causa de la falta d'acord econòmic amb la Generalitat. Entre els principals actors econòmics gironins creix la sensació que la potencialitat de la infraestructura està minvada pel model de gestió actual, i que amb una gestió individualitzada i propera al territori situacions com la de Ryanair es podrien haver evitat. Aconseguir el traspàs de l'aeroport s'ha convertit, doncs, en prioritari.
Per això dilluns al vespre es van reunir a la Cambra de Comerç de Girona els presidents de les cambres de comerç Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, el de la FOEG i el de la PIMEC de Girona; els secretaris generals d'UGT i CCOO de la demarcació; el president de la Diputació; el del Fòrum Carlemany; el delegat del govern de la Generalitat i el director general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat. Es va acordar un document de cinc punts que comença amb la constitució d'una taula estratègica per l'impuls i el seguiment del traspàs a la Generalitat de l'aeroport, amb representants de tots aquests organismes. El delegat del govern, Eudald Casadesús, explicava ahir que “la clau per a l'aeroport de Girona és que es traspassi i es pugui gestionar des del territori”, i afegia que ara “és un bon moment perquè s'està modificant el model aeroportuari estatal”. Tot i que tot just s'està iniciant el procés d'aquest canvi, el model que s'està discutint a les Corts espanyoles preveu la possibilitat d'una gestió individualitzada dels aeroports, i també l'entrada de capital privat. “Per això ara cal que ens ajuntem tots plegats i empenyem per aconseguir l'objectiu”, explicava Casadesús. De fet, amb la creació d'aquesta taula l'objectiu és crear un moviment de pressió en aquest sentit.
Conveni amb Ryanair
Respecte al conveni amb Ryanair, l'acord fet públic ahir demana a la companyia que negociï amb la Generalitat el finançament de l'acord d'intencions que va signar l'anterior govern català. A més, li demana que reconsideri la seva decisió “unilateral” d'eliminar avions de la base de Girona i reduir-hi els vols. Casadesús va insistir ahir que “fins que la Generalitat no tingui el pressupost tancat no es podran prendre decisions, i és per això que es demana temps a Ryanair per arribar a un acord”. El delegat va recordar que el conveni vigent no acaba fins a finals del 2011, i va apostar també per canviar algun dels criteris pactats entre Ryanair i l'anterior govern. Entre aquests, creu que un bon mètode seria vincular els acords amb la companyia al nombre de viatgers que aquesta portés a l'aeroport de Girona.
Tot i que Ryanair continua sent una prioritat, les institucions reunides dilluns van instar també a continuar el treball per assolir noves companyies. I també van demanar a Aena que participi en el finançament del contractes de promoció firmats amb les companyies, que contribueixen a generar-hi activitat i fer que l'aeroport tingui beneficis, que el 2010 van ser de 24,3 milions d'euros. “Fa 10 anys Aena perdia diners a Girona, i ara en guanya. Això és perquè des de les institucions gironines hem fet de comercial per a Aena, però ara que la situació és complicada, doncs estaria bé que ens ajudessin en això”, ha dit el delegat.
Més passos d'Aena cap al nou model aeroportuari
A finals d'aquesta setmana el Consell de Ministres del govern espanyol hauria d'aprovar l'autorització per a la creació de la nova societat Aena Aeropuertos. Aquest organisme, que tindrà un 51% de capital públic i un 49% de privat, serà el marc a través del qual es modificarà la gestió dels aeroports que ara formen part de la xarxa d'Aena. La creació d'aquest nou model aeroportuari encara està pendent que es perfilin diversos detalls del que serà la gestió de les infraestructures, però aquesta setmana ja s'han fet diversos passos per avançar en aquest sentit. Dilluns, Aena iniciava el concurs públic per seleccionar un consultor estratègic en el desenvolupament i implantació d'aquest nou model de gestió. El consultor haurà d'assessorar Aena en el disseny i execució del procés de venda de l'organisme, o en el de contractació de concessions aeroportuàries, que és el camí que hauran de seguir els aeroports del Prat i Barajas. També assessorarà Aena en la creació de societats filials per a la gestió dels aeroports més petits, dins dels quals entraria el de Girona. En aquest sentit, es vol definir quin model hauran de seguir aquestes societats i quins objectius hauran de tenir. A més, Aena va anunciar ahir un altre concurs públic, en aquest cas per iniciar la contractació d'un servei d'assessoria jurídica per al desenvolupament d'aquest nou model aeroportuari, en cadascuna de les variants en què desembocarà.
Jet2 reconeix haver visitat Girona
El president de la Diputació, Enric Vilert, avançava a finals de la setmana passada mantenien negociacions amb dues companyies perquè comencessin a operar a l'aeroport de Girona. Una era una companyia sèrbia, i l'altra era l'anglesa Jet2, una companyia de baix cost amb base sobretot a ciutats del nord d'Anglaterra. De fet, Jet2 va néixer el 2002 a Leeds, i la seva activitat es concentra en vols a destinacions turístiques, sobretot a les Canàries i al Mediterrani, amb rutes a l'Estat espanyol, Itàlia, Croàcia i Turquia. A Catalunya, opera un vol tot l'any entre Barcelona i Leeds i un a l'estiu entre Reus i Manchester. Fonts de la companyia han admès que recentment alguns dels seus directius van ser a Vilobí visitant les instal·lacions de l'aeroport, però que no hi ha a hores d'ara cap compromís ni acord per operar-hi. Sí que van reconèixer, però, que Jet2 és una companyia en creixement, i que cada any anuncia destinacions noves.
