País sense alcaldesses

Pri­mer, l'àrea de Bar­ce­lona

El poder mas­culí és quan­ti­ta­tiu i qua­li­ta­tiu. A les deu ciu­tats més pobla­des, només hi ha dues alcal­des­ses (l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat i Santa Coloma de Gra­me­net). La situ­ació, a més, no can­viarà gaire el 22-M. Bar­ce­lona, per exem­ple, ja no podrà tenir alcal­dessa, després de la der­rota de Mont­ser­rat Tura a les primàries del PSC. L'única pos­si­bi­li­tat la té ara la can­di­data de CiU a Tar­ra­gona, Victòria Forns, que s'enfronta a l'actual alcalde soci­a­lista Josep Fèlix Balles­te­ros.

Els últims dos anys, però, la presència de la dona ha cres­cut sense elec­ci­ons, i sense soroll. La casuística muni­ci­pal (aban­do­na­ments, nome­na­ments minis­te­ri­als i tra­mes de cor­rupció) ha pro­vo­cat que un grup de dones des­co­ne­gu­des en l'àmbit naci­o­nal hagin assu­mit el poder muni­ci­pal a pla­ces for­tes fins ara reser­va­des a la mas­cu­li­ni­tat. Els can­vis, tal com sug­ge­reix Lluís Coro­mi­nas, secre­tari d'acció muni­ci­pal de CiU, “van començar a l'àrea metro­po­li­tana i s'han anat este­nent arreu”. L'Hos­pi­ta­let, amb Núria Marín, que va subs­ti­tuir Celes­tino Cor­bacho; Santa Coloma, amb Núria Par­lon per Bar­to­meu Muñoz; Sant Cugat, amb Mercè Conesa per Lluís Reco­der, i Cer­da­nyola del Vallès, amb Carme Car­mona per Antoni Mor­ral, han femi­nit­zat encara més el cin­turó de Bar­ce­lona.

Les comar­ques del Baix Llo­bre­gat i el Vallès Occi­den­tal con­cen­tren bona part de les alcal­des­ses amb més tirada: la majo­ria són soci­a­lis­tes, amb Carme Gar­cia (Rubí), Lour­des Bor­rell (Sant Feliu de Llo­bre­gat), Maria Elena Pérez (Mont­cada i Rei­xach) i Eva Menor (Badia), entre altres; però també n'hi ha de con­ver­gents, com ara Cala­manda Vila (Car­de­deu), Mont­ser­rat Mundi (Sant Quirze) i Magda Gra­ells (Olesa de Mont­ser­rat). A més, Coro­mi­nas posa com a exem­ple con­cret “que sis de les set alcal­dies de CiU al Vallès Occi­den­tal són de dones”.

Elles són, sense comp­tar les con­se­lle­res del govern les cata­la­nes amb més poder polític al país. Tan­ma­teix, algu­nes ico­nes del muni­ci­pa­lisme femení, com ara Maite Arqué (Bada­lona) i Dolors Bata­lla (Valls), han mar­xat durant l'últim man­dat. Un cas espe­cial és el de la futura reti­rada de l'alcal­dessa giro­nina del PSC, Anna Pagans, que governa des del 2002, però que podria ser subs­tituïda per una altra dona, l'exdi­pu­tada Pia Bosch.

La foto­gra­fia gene­ral dels res­pon­sa­bles dels ajun­ta­ments mos­tra la desi­gual­tat, però els dos par­tits majo­ri­ta­ris, el PSC i CiU, no fan una autocrítica forta. La res­pon­sa­ble d'aquesta àrea dels soci­a­lis­tes, Imma Mora­leda, regi­dora a Bar­ce­lona, té una visió posi­tiva: “en els últims trenta anys hem avançat molt”. A més, afirma que el PSC va posar la seva pri­mera quota feme­nina, en un 12% de presència, el 1984, i ara són el par­tit amb un per­cen­tatge més gran d'alcal­des­ses. Per con­tra, el secre­tari de política muni­ci­pal d'ICV, Màrius Gar­cia, con­si­dera que “cal ser més crític” ja que els par­tits han d'anar “més enllà de la llei de pari­tat per esti­mu­lar la par­ti­ci­pació política de les dones”. ICV-EUiA avança que el 22-M tindrà una cin­quan­tena de caps de llista feme­nins sobre els 300 pos­si­bles, bona part de les quals a ciu­tats de més 10.000 habi­tants com ara Saba­dell, Rubí, Tar­ra­gona, Vila­nova i Igua­lada. Tot i que la majo­ria d'alcal­des­ses a les ciu­tats mit­ja­nes i grans són soci­a­lis­tes, CiU subrat­lla el seu esforç dels dar­rers anys i l'aposta per les dones com a caps de llista a loca­li­tats de la importància de l'Hos­pi­ta­let (Merit­xell Borràs) i Tar­ra­gona (Forns). Coro­mi­nas, que admet que la llei de pari­tat els va aju­dar “a tren­car la inèrcia” del pas­sat, està satis­fet amb l'aposta de CiU en matèria de dones. “La incor­po­ració de dones a les llis­tes ens va ser­vir per posar-nos al dia i fer un canvi gene­ra­ci­o­nal a par­tir del 2003”, defensa. El res­pon­sa­ble muni­ci­pal d'ERC, Marc San­glas, opina que els par­tits han de tenir un “paper actiu per esco­llir dones i, a més, fer-les visi­bles”. “ERC està encara massa mas­cu­li­nit­zada”, es lamenta. Amb tot, en una opinió com­par­tida amb la resta, creu que un dels pro­ble­mes és que “sovint resulta com­pli­cat tro­bar dones que lide­rin les can­di­da­tu­res als muni­ci­pis petits i mit­jans”.

La dis­cri­mi­nació de la doble jor­nada

Per a Mora­leda, l'accés de les dones (sobre­tot entre 30 i 45 anys) a la política “és extre­ma­da­ment difi­cultós” per “la falta de refe­rents feme­nins al ter­ri­tori” i perquè “la doble jor­nada, política i fami­liar, acaba anant sem­pre en con­tra de la dona”. Coro­mi­nas creu que la dona té avui dia més difi­cul­tats perquè “al món muni­ci­pal és encara més com­pli­cat com­bi­nar vida labo­ral i fami­liar” ja que “les jor­na­des labo­rals als ajun­ta­ments són llarguíssi­mes” amb plens als ves­pres, reu­ni­ons amb els veïns i acti­vi­tats durant el cap de set­mana. Tots els par­tits coin­ci­dei­xen en el fet que cal un canvi de men­ta­li­tat i d'estruc­tura de tre­ball als ajun­ta­ments i, de retruc, als par­tits. “Tre­ba­llem amb estruc­tu­res cre­a­des a finals del segle XIX –reu­ni­ons pre­sen­ci­als, llar­gues jor­na­des labo­rals– però aquest model està en crisi”, sosté Mora­leda. A Ini­ci­a­tiva apor­ten una altra pro­posta: Màrius Gar­cia con­si­dera que pri­mer cal fer llis­tes cre­ma­llera per tal que “les dones sur­tin efec­ti­va­ment ele­gi­des” i, després, ofe­rir-los càrrecs impor­tants, “com ara regi­do­ries d'urba­nisme i tinències d'alcal­dia, i no només àrees com ara edu­cació i cul­tura”.

Les dones han anat gua­nyant espai quan­ti­ta­ti­va­ment i arreu del país, però ara toca gua­nyar espais de poder.