Política

Dret irrenunciable

El Parlament defensa el dret a l'autodeterminació dels catalans amb una moció pactada per CiU i SI i avalada per ERC i ICV

La cambra també dóna suport a les consultes

El PSC, PP i Cs intenten ridiculitzar la votació

SI s'ha pro­po­sat con­ver­tir-se en el corcó inde­pen­den­tista dels escons del Par­la­ment. I ahir va acon­se­guir, gràcies a un pacte amb CiU i a la renúncia de bona part de la seva moció ori­gi­nal, que la cam­bra votés a favor del dret a l'auto­de­ter­mi­nació dels cata­lans i donés suport a les con­sul­tes d'inde­pendència. ERC, que aquesta legis­la­tura riva­litza amb Soli­da­ri­tat per mar­car per­fil sobi­ra­nista, va ava­lar la ini­ci­a­tiva amb un lament per la rebaixa del to del redac­tat. ICV en va subs­criure el gruix, però es va abs­te­nir en el punt sobre les con­sul­tes. El PSC, el PP i Ciu­ta­dans s'hi van opo­sar fron­tal­ment i van inten­tar ridi­cu­lit­zar la moció durant el debat.

L'hemi­ci­cle va pro­cla­mar “irre­nun­ci­a­ble” el dret a l'auto­de­ter­mi­nació, però no era la pri­mera vegada. El Par­la­ment ja s'hi havia pro­nun­ciat a favor el 1989, el 1998 i el 2010. Es va esforçar a recor­dar-ho el dipu­tat repu­blicà Oriol Amorós, perquè en les tres oca­si­ons ante­ri­ors havia estat a ini­ci­a­tiva d'Esquerra. Uriel Ber­tran (SI), però, va donar una espe­cial rellevància a la votació d'ahir perquè aquest cop tenia lloc al ple i el text feia referència explícita a aquest dret.

Tran­sició cata­lana

Ber­tran va al·legar que l'acord amb la fede­ració suposa “un pas impor­tant” en la decla­ració d'un estat propi. “Vull agrair que CiU s'hagi posat al cos­tat de la inde­pendència”, va afe­gir. El supo­sat gest de cor­te­sia li va cos­tar un retret de la dipu­tada naci­o­na­lista Dolors Bata­lla: “No ens faci dir allò que no diem ni pen­sem”. Per una CiU sem­pre curosa amb els ter­mes, el d'ahir és un pas més en la “tran­sició cata­lana” cap al dret a deci­dir que Artur Mas capi­ta­neja des de la plaça de Sant Jaume. La vice­pre­si­denta, Joana Ortega, va ser la màxima repre­sen­tant del govern que va pre­sen­ciar tot el debat. Mas, com Joan Puig­cercós, només va assis­tir a la votació.

La pater­ni­tat de la ini­ci­a­tiva va gene­rar dis­crepàncies entre la fede­ració i SI. “La gran con­tri­bució de la moció ha estat de CiU perquè és un text alter­na­tiu”, va esgri­mir Bata­lla. ERC es va aga­far a l'ambi­valència que adme­tia la ges­tació per atri­buir-ne l'auto­ria a CiU i va acu­sar SI de “tran­si­gir”, sobre­tot, pel que fa al suport mate­rial a les con­sul­tes.

Soli­da­ri­tat va accep­tar eli­mi­nar del text les referències que com­pro­me­tien l'exe­cu­tiu i el Par­la­ment a cedir espais i edi­fi­cis per al referèndum bar­ce­loní del 10-A. La posició de CiU sobre aquesta qüestió ha estat des del pri­mer moment inequívoca: les con­sul­tes són una ini­ci­a­tiva de la soci­e­tat civil que no s'ha de poli­tit­zar i el govern no ha de con­tri­buir a la seva orga­nit­zació.

Obser­va­dors per al 10-A

La tesi de Ber­tran, no obs­tant això, és que el text obre la porta perquè el Par­la­ment sigui seu elec­to­ral. Per ara Bar­ce­lona Deci­deix no té pre­vist dema­nar-ho. El seu por­ta­veu, Alfred Bosch, va avançar en canvi que sol·lici­ta­ran a la cam­bra que faci un segui­ment de la con­sulta a través d'una comissió o bé envi­ant-hi obser­va­dors.

ICV-EUiA es va abs­te­nir en la votació del punt sobre els referèndums d'inde­pendència perquè, segons Dolors Camats, s'han con­ver­tit en una “joguina política” dels par­tits i la coa­lició d'esquer­res no afa­vo­rirà que pas­sin “a mans dels uns i dels altres”.

El PSC, el PP i Ciu­ta­dans van coin­ci­dir a menys­te­nir la rellevància de la ini­ci­a­tiva. La dipu­tada soci­a­lista Laia Bonet va car­re­gar sense embuts con­tra Ber­tran, a qui va atri­buir una “càrrega de demagògia, de reduc­ci­o­nisme ideològic i de des­co­nei­xe­ment de les regles del joc més essen­ci­als del nos­tre sis­tema”. La popu­lar María de Lla­nos de Luna va bate­jar la moció d'“entelèquia”. “Lamen­tem que CiU aposti pel sepa­ra­tisme d'Espa­nya”, va afe­gir, en un dels clímaxs d'una inter­venció ple­na­ment en cas­tellà.

“Això no és un cafè”

Albert Rivera, de Ciu­ta­dans, es va expres­sar amb la mateixa rotun­di­tat. “Això és un Par­la­ment i no un ate­neu ni un cafè” –va pon­ti­fi­car– per par­lar del que con­si­dera “deli­ris”. Rivera va qüesti­o­nar el valor democràtic de les con­sul­tes perquè hi poden par­ti­ci­par majors de 16 anys i es pas­sen “tres mesos
amb urnes pas­se­jant pels mer­cats”. El debat va aca­bar del tot remo­gut, amb múlti­ples engan­xa­des dialècti­ques i qua­tre peti­ci­ons finals de paraula per al·lusi­ons.

LA XIFRA

4
són les vegades
que el Parlament s'ha pronunciat a favor del dret d'autodeterminació del poble català.

LA DATA

10.04.11
és el dia de la consulta
sobre la independència a Barcelona, encara que ja es pot votar anticipadament
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.