No hi hem d'anar a parlar català

El pre­si­dent de la cam­bra espa­nyola, José Bono, apel·lava al sen­tit comú per evi­tar que es parlés català, gallec o basc al Congrés, i ho feia esgri­mint la llei del tabac. Bono va dir que “fins que no canviï la llei, l'única llen­gua ofi­cial de tot l'Estat és el cas­tellà”, i ho deia recor­dant que hi ha mol­tes lleis que no “agra­den” als ciu­ta­dans, però les “com­plei­xen”, refe­rint-se a la pro­hi­bició de fumar en espais públics. Tot això pas­sava en el decurs del debat d'una pro­po­sició pre­sen­tada per CiU, ERC, ICV, PNB, IU, NaBai i BNG en què dema­na­ven nor­ma­lit­zar l'ús de les dife­rents llengües al Congrés. Anecdòtica­ment, els dipu­tats a favor de la ini­ci­a­tiva van poder fer part dels seus dis­cur­sos en la seva llen­gua, men­tre repre­sen­tants del PP cri­ti­ca­ven el pre­si­dent de la cam­bra per no atu­rar els dis­cur­sos en català, basc i gallec. Final­ment, els vots del PSOE i el PP van ser sufi­ci­ents per posar fi al debat lingüístic, no menys pre­vi­si­ble que l'èxit de ven­des del nou disc dels Manel, que amb més de 10 mil còpies venu­des en una set­mana s'han situat en el número 1 de la llista ofi­cial de ven­des. Els espa­nyols no escol­ta­ran el català al Congrés però pot­ser sí a la ràdio. Bono apel·lava al sen­tit comú i aquest cop tenia raó: quin sen­tit té anar a Suècia a par­lar xinès, quin anar a Espa­nya i par­lar català? El sen­tit comú ha d'obrir els ulls als cata­lans per tenir clar que a Espa­nya s'hi va a par­lar l'espa­nyol, men­tre que a Cata­lu­nya, el català, com a França el francès o a Angla­terra, l'anglès.