Societat

Educació

Vestir a l'escola

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, posa sobre la taula la conveniència d'obrir el debat sobre l'uniforme escolar

Els experts sostenen que la vestimenta igualitària impedeix que els alumnes expressin els gustos

L'uniforme suposa un estalvi per a les famílies i fomenta la pertinença a un grup

Els experts coincideixena dir que hi ha discussions educatives més cabdals
que la de la uniformitat

Una ado­les­cent refle­xi­ona sobre els límits en la manera de ves­tir als cen­tres esco­lars: “No veig gaire bé que algú porti una samar­reta amb el lema Sóc anti­es­pa­nyol”. Un altre alumne que par­ti­cipa en la sessió diri­gida per Joan Cani­mas, coor­di­na­dor científic de l'Obser­va­tori d'Ètica Apli­cada a la Inter­venció Social de la Fun­dació Cam­pus Arnau d'Escala, li res­pon que el fet de “por­tar aquesta samar­reta és lli­ber­tat d'expressió”. La noia li rebat: “Pen­sa­ries el mateix si portés el lema Sóc anti­ho­mo­se­xual?”. Cani­mas, que és doc­tor en filo­so­fia i lli­cen­ciat en peda­go­gia, posa aquesta dis­cussió com a exem­ple per opo­sar-se a l'uni­forme esco­lar: “Si el que volem als cen­tres és la pau dels cemen­ti­ris...”. “L'argu­ment a favor de l'uni­forme que diu que així s'evita el con­flicte no em con­venç perquè pre­ci­sa­ment el con­flicte és apre­nen­tatge”, sosté.

El debat sobre l'uni­forme esco­lar es reo­bre cícli­ca­ment i, en aquesta ocasió, ha estat la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, qui ha posat sobre la taula la con­veniència de recórrer a la ves­ti­menta igua­litària per evi­tar les diferències entre l'alum­nat. Con­cre­ta­ment, les últi­mes decla­ra­ci­ons de la con­se­llera sobre aquesta qüestió les va rea­lit­zar ahir mateix a l'agència ACN.

Charo Mora, pro­fes­sora d'història de la moda a l'Escola Supe­rior de Dis­seny (ESDI), recorda que els uni­for­mes es van inven­tar per eli­mi­nar qual­se­vol tipus de diferència i la seva implan­tació va ser de molta uti­li­tat durant la gene­ra­lit­zació de l'esco­la­rit­zació. Així s'explica que la ves­ti­menta igua­litària encara sigui la majo­ritària en els països sub­desen­vo­lu­pats, “on l'uni­forme ajuda a dig­ni­fi­car als nens que viuen en bar­ra­ques”. A Cata­lu­nya, “quan hi ha pro­ble­mes d'apa­rença dins de les esco­les, per exem­ple per raons de diferències cul­tu­rals dins de l'aula, i el pro­fes­so­rat no té recur­sos per ges­ti­o­nar-los, l'uni­forme és una excel·lent solució”, afirma Mora. També explica que, com a con­tra­par­tida, la ves­ti­menta igua­litària “cas­tra la via expres­siva”.

Aquest és un des­a­van­tatge que també esmenta Mag­da­lena Rivero, pro­fes­sora de psi­co­lo­gia evo­lu­tiva i de l'edu­cació de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB). “La roba és un ele­ment més de l'expressió de la per­so­na­li­tat, tant de les famílies a l'hora d'edu­car com dels menors a l'hora d'expres­sar els seus gus­tos en els colors, en els per­so­nat­ges infan­tils, etc.”, comenta. No obs­tant això, Rivero des­taca que “l'uni­forme no és un ele­ment defi­ni­tiu ni cru­cial en la cons­trucció de la per­so­na­li­tat i, per tant, es pot abor­dar el debat sense dra­ma­tis­mes”.

Lour­des Nadal, direc­tora de l'Ins­ti­tut Supe­rior d'Estu­dis Psi­cològics (ISEP) Clínic de Gra­no­llers, con­si­dera que hi ha aspec­tes més impor­tants en l'àmbit edu­ca­tiu que la dis­cussió sobre l'uni­forme esco­lar. A l'hora de pren­dre una posició, però, Nadal ho té clar: “Hem d'edu­car en la diver­si­tat perquè l'escola no és una bom­bo­lla dife­rent a la soci­e­tat”. En aquest sen­tit, Nadal aposta per “poten­ciar la cohesió, tre­ba­llant les diferències indi­vi­du­als de cadascú”.

Pel que fa als avan­tat­ges, la pro­fes­sora Rivero esmenta que l'uni­forme fomenta la imatge de col·lec­tiu i fa sen­tir als alum­nes part d'un grup. D'altra banda, l'estalvi per a les famílies, tant de diners com de mal­de­caps, és un altre dels fac­tors a favor de la ves­ti­menta igua­litària. “Des del punt de vista econòmic, surt ren­di­ble i, a més, des­a­pa­reix la pre­o­cu­pació de quina roba s'ha de por­tar a l'escola”, inci­deix Rivero.

Més enllà de les opi­ni­ons a favor i en con­tra, el debat sobre els límits en la manera de ves­tir als cen­tres està obert. Les ses­si­ons diri­gi­des per Cani­mas, en què han par­ti­ci­pat alum­nes de 14 a 17 anys, són l'última fase d'un tre­ball sor­git arran del neguit d'un grup de pro­fes­sors d'ins­ti­tut, “no tant per la carn que s'ense­nya com per alguns eslògans que s'exhi­bei­xen”, segons acla­reix. Per la seva banda, Mora hi afe­geix que la indu­mentària als cen­tres és un reflex de la soci­e­tat: “La gent va a tre­ba­llar ves­tida d'una manera molt més rela­xada, i això no és ni bo ni dolent, sinó una rea­li­tat”.

55
per cent
és el percentatge de centres escolars públics dels EUA que apliquen algun tipus de codi en la vestimenta dels alumnes.
7,40
euros
és el preu mitjà d'un uniforme a l'Àfrica, on no es permet als alumnes accedir a l'escola sense aquesta peça de roba.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.