On els homes eren déus

Fa més de 2.000 anys, a 45 quilòmetres de la ciutat de Mèxic, es va erigir una ciutat lluminosa i colorista: tots els edificis estaven pintats amb pigments vermells minerals i llepats amb una argila brillant on es podien emmirallar els seus més de 125.000 habitants, un padró que ni la imponent Roma va tenir en el seu gloriós temps. Fascinats i al·lucinats per la que va ser la més gran urbs del continent americà abans de l'arribada dels conquistadors espanyols, els asteques li van posar un nom que recull la seva força divina i còsmica: Teotihuacán, que en nàhuatl vol dir ‘el lloc on els homes es converteixen en déus'.

El misteri impenetrable d'aquesta antiga metròpoli que al llarg de 800 anys (del 150 aC al 650 dC) va ser el centre cultural, polític i religiós d'una potent civilització s'ha filtrat ara a Caixafòrum camuflat en una exposició de 400 peces que s'han anat desenterrant els darrers 100 anys. Als arqueòlegs els tremola el pols quan excaven en aquest recinte declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1987, un prodigi de ruïnes que cada any visiten més de 2,5 milions de persones amb l'esperança de poder desxifrar l'enigma de la cultura teotihuacana en alguns dels seus meravellosos monuments, la piràmide del Sol i la piràmide de la Lluna, unides per la calçada dels Morts, el palau dels Jaguars i el temple de Quetzalcóalt.

Tot i que la visita a les impressionants restes de la ciutat dels déus no admet succedanis, l'exposició de Caixafòrum representa el més gran desembarcament d'obres de Teotihuacán a Europa. La mostra, organitzada per l'Instituto Nacional de Antropología e Historia de México, està de gira pel Vell Continent i, després de París, Berlín i Roma, ha arribat ara a Barcelona –on, gràcies en bona part a Caixafòrum, hi ha un públic bregat i molt sensible amb les cultures del passat– i culminarà el seu viatge a Madrid. No cal dir que per allà on passa, té l'èxit assegurat.

I què hi troba el públic? Doncs, un potent repertori de pintura mural, escultures de pedra, estatuetes treballades en obsidiana –Teotihuacán va ser poderosa en bona part perquè controlava tot el mercat d'aquest mineral volcànic–, recipients de ceràmica, sumptuosos ornaments de joieria prehispànica i màscares rituals –algunes recobertes de turquesa–, a més de figuretes d'animals mitològics de gran influència a Mesoamèrica, com el jaguar i la serp, elaborades amb diversos materials.

Per la directora del Museo Nacional de Antropología, Diana Magaloni, la grandesa de Teotihuacán es va sustentar en dos pilars: “El seu esperit cosmopolita, perquè va saber aglutinar i respectar gent d'ètnies molt diverses, i el seu refinament artístic”. La seva llum i els seus colors es van apagar a mitjan segle VII, quan es creu que tota l'àrea metropolitana –ni més ni menys que 25 quilòmetres quadrats– va ser arrasada per un incendi.