La sisena hora, només en cas de fracàs escolar

La sisena hora a l'escola pública, que s'aplica des del curs 2006/2007 a primària, des­a­pa­reix com a mesura uni­ver­sal i, a par­tir del pròxim curs, només es man­tindrà als cen­tres situ­ats en entorns soci­o­e­conòmics des­fa­vo­rits. A la resta de les esco­les, l'hora de reforç només bene­fi­ciarà els alum­nes que neces­si­tin un suport edu­ca­tiu pun­tual.

L'eli­mi­nació de la sisena hora –tal com la va con­ce­bre el pri­mer tri­par­tit– s'emmarca en les reta­lla­des pres­su­postàries impul­sa­des pel nou govern per fer front a la crisi. Tot i això, la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, també va defen­sar ahir que la reo­ri­en­tació d'aquest recurs ser­virà per fer més efec­tiva la lluita con­tra el fracàs esco­lar.

En aquest sen­tit, la con­se­llera va recor­dar que l'apli­cació de la sisena hora no ha supo­sat la millora dels resul­tats acadèmics i, en canvi, sí un aug­ment del nom­bre de docents que tenen con­tacte amb el mateix grup d'alum­nes. “Tenir molts mes­tres com a refe­rent no afa­vo­reix l'asso­li­ment dels apre­nen­tat­ges en el pri­mer cicle de primària”, va dir Rigau. A més, segons les opi­ni­ons reco­lli­des per la con­se­lle­ria, la mesura ha difi­cul­tat la coor­di­nació entre els dife­rents cicles d'edu­cació infan­til i primària. Per aquesta raó, Rigau va subrat­llar que “sense pro­ble­mes pres­su­pos­ta­ris hauríem obert igual­ment el debat de la sisena hora”.

Segons la pro­posta pre­sen­tada ahir per Rigau, un dels indi­ca­dors que es tin­dran en compte és l'apro­vat pel Par­la­ment de Cata­lu­nya que deter­mina quins bar­ris es con­si­de­ren zones soci­o­e­conòmiques des­fa­vo­ri­des. També es valo­ra­ran els infor­mes de la ins­pecció d'edu­cació i del Con­sell Supe­rior d'Ava­lu­ació del Sis­tema Edu­ca­tiu que, entre d'altres, recu­llen diver­sos indi­ca­dors de cen­tre, com per exem­ple l'índex d'absen­tisme, el per­cen­tatge d'alum­nat immi­grant o que estu­dia amb beca. Tot i que la con­se­llera Rigau no va voler avançar les esco­les públi­ques que s'aco­lli­ran a aquest supòsit, sí que va des­ta­car que “serà un nom­bre bas­tant impor­tant”.

Els cen­tres que no esti­guin auto­rit­zats a con­ti­nuar impar­tint la sisena hora només podran uti­lit­zar aquesta mesura per reforçar els alum­nes en risc de fracàs esco­lar, ja sigui en grups reduïts o de manera indi­vi­du­a­lit­zada. “En les esco­les amb trans­port esco­lar, el reforç es farà al mig­dia, però a la resta s'orga­nit­za­ran com vul­guin avi­sant amb ante­lació els pares”, va expli­car Rigau, que va rebut­jar la con­cepció de la sisena hora com una mesura de con­ci­li­ació horària. Els reforços podran ser tem­po­rals, durant un tri­mes­tre, i en dies con­crets.

Els recur­sos docents que actu­al­ment es des­ti­nen a la sisena hora ser­vi­ran, amb vista al curs vinent, per com­ba­tre el fracàs esco­lar dins de les cinc hores lec­ti­ves, espe­ci­al­ment en matèries com ara les matemàtiques o en àmbits com ara la com­prensió lec­tora.

Pel que fa al debat sobre el greuge amb l'escola con­cer­tada, Rigau va dir: “No volem que se'ns acusi de tren­car una igual­tat que no ha exis­tit mai, ja que la sisena hora en la con­cer­tada la paguen les famílies”.