Islàndia diu ‘no'

Són només 330.000 habitants. Viuen en una illa volcànica, la major part de l'any coberta de neu i gel. Van accedir a la independència fa menys de 70 anys, però tenen el parlament més antic d'Europa i gaudeixen d'una de les cultures democràtiques més sòlides del planeta. I potser precisament per això, per la seva maduresa cívica i el seu hàbit deliberatiu, el 60% dels islandesos s'han atrevit a dir no en l'històric referèndum del 10 d'abril passat. Han dit no, per segona vegada en poc més d'un any, a l'increment d'impostos necessari (12.000 euros per càpita) per satisfer el deute de 4.000 milions d'euros contret per Icesave, una entitat financera on line que va fer fallida el 2008.

Si inicialment els beneficis que generava el banc eren estrictament privats, per quina raó caldria ara socialitzar les pèrdues entre tota la ciutadania?, es pregunten els islandesos. Principalment, a més, quan la fallida fou deguda a conductes irresponsables perfectament identificades: la imprudència dels directius, la manca de vigilància del govern i l'excés de cobdícia dels inversors (majoritàriament britànics i holandesos). Aquesta inèdita decisió dels illencs xoca obertament contra la voluntat i els interessos del seu propi govern, dels seus poderosos veïns i de la pròpia Unió Europea, la qual, a la vista del resultat de la consulta, ja ha advertit Islàndia de la impossibilitat d'esdevenir-ne membre.

Pot un petit poble àrtic desobeir el totpoderós sistema financer internacional? Té dret un país sobirà a oposar-se a la dinàmica del mercat global? Només el temps dirà si aquest nou episodi de la “revolució silenciosa” dels islandesos és un rampell temerari i condemnat d'antuvi al fracàs, com afirmen els seus detractors, o bé un referent de dignitat i coratge col·lectius que podria tenir altres repercussions insospitades de cara al futur.