Un país fet mot a mot

anys

A la vida d'una per­sona, fer 35 anys és l'arri­bada a la joven­tut de la madu­resa. Així se sent l'Avui, ager­ma­nat ara amb un altre rota­tiu de la mateixa gene­ració: El Punt. 35 anys no són pocs ni molts dins la història. Tot depèn de qui­nes pàgines s'escri­uen en aquest relat. Els anys que ha vis­cut aquest diari són d'una inten­si­tat que, mal­grat sen­tir que li bull la sang jovenívola, demos­tra dia a dia que car­rega a l'espat­lla mol­tes vivències. Aques­tes experiències arren­quen d'un període de canvi en què l'Avui i, poc després, El Punt, va jugar un paper fona­men­tal (men­tre altres des­co­brei­xen ara la importància de la premsa en català) en el camí de la nor­ma­lit­zació de la llen­gua i la cul­tura cata­lana.

Aquest suple­ment de Sant Jordi té, doncs, un caràcter espe­cial. Un aire de cele­bració de tots aquests anys, en què la llen­gua cata­lana ha cer­cat espais de nor­ma­lit­zació, d'anar més lluny de la pri­va­ci­tat caso­lana i d'ini­ci­a­ti­ves periodísti­ques llo­a­bles no diàries que durant el fran­quisme van obrir camí a la regu­la­rit­zació de la premsa diària en català en paper i també a tota la gran oferta que ara es pot tro­bar a inter­net.

Aquest motor d'implan­tació social de la llen­gua no només ha estat merit de la premsa i d'altres mit­jans de comu­ni­cació com la tele­visió i la ràdio. El món del lli­bre té un paper relle­vant en aquesta història. Des de la seva heroica implan­tació en la dic­ta­dura, després d'un època de fos­cor pel tren­ca­ment de la tra­dició edi­to­rial cata­lana a causa de la Guerra Civil, la nos­tra lite­ra­tura ha fet en aquests dar­rers 35 anys un salt espec­ta­cu­lar pel que fa a la pro­li­fe­ració de talents i a la seva diver­si­fi­cació d'àmbits, temàtiques i gèneres.

Hem con­ser­vat la lite­ra­tura de fons, i de pres­tigi, però també (anant de la mà de l'evo­lució de la soci­e­tat) han apa­re­gut best sellers de con­sum popu­lar, lli­bres mediàtics, tra­duc­ci­ons molt més actu­a­lit­za­des, noves veus amb tots els accents dels Països Cata­lans. I també han irrom­put els relats dels nou­vin­guts que han fet bo l'arre­la­ment a la terra d'aco­llida. Hem acon­se­guit fins i tot uni­ver­sa­lit­zar històries infan­tils nas­cu­des de la nar­ra­tiva cata­lana. Tot això amb l'ajut també de les esco­les, que han for­mat noves gene­ra­ci­ons de lec­tors edu­cats en català, fet només resi­dual abans d'aquest període que ara cele­brem.

Aquest estat d'eufòria (sem­pre una mica con­tin­guda perquè Cata­lu­nya no és un país ple­na­ment nor­ma­lit­zat) és el que tracta de trans­me­tre aquest suple­ment, que té el doble ves­sant de com­me­mo­ració d'un ani­ver­sari i de cele­bració de la diada de Sant Jordi, jor­nada en què el lli­bre té una sig­ni­fi­cació sin­gu­lar.

El repàs que es fa per aquests 25 anys no té vocació exhaus­tiva. No es tracta, ni de bon tros, d'un cànon de la lite­ra­tura cata­lana dels dar­rers 35 anys, sinó un record (en el sen­tit també de sou­ve­nir) simbòlic i un home­natge a tots els que han fet pos­si­ble avançar en el camí de madu­resa de les lle­tres cata­la­nes: escrip­tors, tra­duc­tors, cor­rec­tors, edi­tors, mece­nes, pro­mo­tors i, sobre­tot, lec­tors. Per tant hi haurà qui trobi man­can­ces. Pot­ser mol­tes. Però els peri­o­dis­tes de l'Avui i El Punt que han ela­bo­rat aquest espe­cial, amb el suport de l'equip de dis­se­nya­dors, de foto­gra­fia i de publi­ci­tat, no ha pretès fer una enci­clopèdia de but­xaca, sinó una mis­cel·lània de tona­li­tats literàries dife­rents. Lli­bres que van mar­car una tendència, obres que van reflec­tir un moment històric sig­ni­fi­ca­tiu, tre­balls que van tenir un ines­pe­rat ressò comer­cial i fenòmens d'abast mediàtic. Lli­bres que van ser pre­mi­ats, altres que van ser fina­lis­tes. I fins i tot alguns que no van pas­sar el pri­mer tall. Però inde­pen­dent de la qua­li­tat sub­jec­tiva de cada obra que es publica en català, aquest suple­ment tracta de ser una col·lecció de postals reco­pi­la­des en dife­rents viat­ges i on poden tro­bar pai­sat­ges eixuts, però inten­sos, sen­su­als plat­ges amb pal­me­res, parat­ges exòtics i fins tot la imatge de la plaça de la nos­tra vil·la.

És en aquest sen­tit que el suple­ment té un caràcter metafòric, com la foto de 50 escrip­tors (xifra casu­al­ment rodona) que il·lus­tra aques­tes pàgines i que són alguns dels que se citen en aquesta publi­cació. Òbvi­a­ment no hi són tots. Hi ha qui per raons de la pròpia feina literària o per salut no hi van poder ser-hi el dia de la cita. També, òbvi­a­ment, hi fal­ten aquells que malau­ra­da­ment ens han aban­do­nat durant aquest anys i als quals es dedica aquest tre­ball. Dema­nem dis­cul­pes per les absències i per si hem dei­xat de banda alguns dels vos­tres escrip­tors pre­fe­rits. Ens hem cen­trat en una panoràmica de grup, on el detall segu­ra­ment podria ser un altre.

Els escrip­tors que apa­rei­xen a la foto­gra­fia de família van ser con­vo­cats per res­sal­tar el caràcter simbòlic del suple­ment a l'emblemàtic Pati de Taron­gers del Palau de la Gene­ra­li­tat, màxima ins­ti­tució del país. A la foto, també hi sur­ten acom­pa­nyats de la més alta auto­ri­tat del país, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas. Els autors van posar al cos­tat de la font que pre­si­deix una imatge de Sant Jordi. Fruit de la casu­a­li­tat és que els escrip­tors se situ­es­sin de manera que es pot dibui­xar el mapa de Cata­lu­nya sobre la silu­eta del con­junt.

Altres que no es veuen també hi són, perquè aquests col·legues de l'escrip­tura no només s'aple­guen per­so­nal­ment a la foto­gra­fia, ho fan també en nom de totes les lle­tres cata­la­nes. De totes les èpoques i gene­ra­ci­ons. I fins i tot d'aquells que hi seran en un futur perquè, com con­si­de­rava el mes­tre Joan Triadú en el seu lli­bre de memòries, el segle XX va ser un moment d'eclosió de la cul­tura i les lle­tres cata­la­nes. Enfront de visi­ons apo­calípti­ques, nosal­tres pen­sem que el segle XXI es pre­senta encara amb més enco­rat­ja­dors impul­sos que els del segle pas­sat.

Aquest recor­re­gut lite­rari s'ha estruc­tu­rat de manera que a cada any d'aquest període de 35 li cor­res­pon una plana, i ve acom­pa­nyat d'un repàs de fets històrics, alguns de gran trans­cendència i altres sen­zi­lla­ment esde­ve­ni­ments d'apa­rença cor­rent que il·lus­tren per­fec­ta­ment els moments en què mol­tes de les obres esmen­ta­des es van escriure i qui­nes van ser les moti­va­ci­ons dels autors. Aquest con­text històric es plan­teja també des d'una mirada oberta i amb un punt de sub­jec­ti­vi­tat i no tracta de ser un llis­tat cro­nològic de valor uni­ver­sal.

El valor dels escrip­tors i de la lite­ra­tura ha estat, i és, cab­dal en la cons­trucció del país. A manca d'altres eines més con­tun­dents, la paraula ens ha enfor­tit, ens ha defen­sat enfront les agres­si­ons i ens ha donat l'auto­es­tima que un poble neces­sita. Cata­lu­nya s'ha cons­truït, també, mot a mot. Gràcies a tots els escrip­tors.

Jaume Vidal

Cap de Cul­tura i Espec­ta­cles