Joan Delort: “Es va voler presentar la policia del país com una caverna de torturadors”

Ha plegat o l'han fet
plegar?

He plegat.

Per què?

He fet un llarg cicle en la primera línia
de la responsabilitat de la seguretat pública de la principal institució del país com és la Generalitat i, tant des del punt de vista personal com pel pòsit acumulat sobretot en els últims anys, crec que
em convenia molt deixar el càrrec. Em calia fer una aturada, veure amb distància allà on estem i cap allà on hem d'anar i tornar a carregar bateries. Podríem dir que és una aturada tècnica que, a més, també he d'agrair a l'actual conseller
perquè m'ho ha posat fàcil.

El pòsit dels últims anys al qual es refereix vol dir el desgast que ha patit durant la darrera legislatura amb Joan Saura de conseller?

Miri, jo porto molta mili. He estat a les ordres de quatre governs locals, a les de diferents governs del meu país i mai m'hauria imaginat que podria veure les coses que he vist en aquests darrers quatre anys. I miri que n'he vist de grosses al llarg de la meva carrera, però com aquestes mai. I, sí, això genera un plus de desgast però que no té res a veure amb l'atenció d'una responsabilitat vinculada a la seguretat pública ni al comandament de la policia. Són tensions i desgastos que van en un altre sentit i que tenen a veure més amb les formes i les maneres i amb qui comparteixes camí.

El desgast que diu, l'ha patit tot el
cos de Mossos?

Sí, evidentment. Han estat quatre
anys especialment complexos, dificultosos, durs i fins i tot en alguna ocasió
innecessàriament durs.

Què vol dir?

Segurament les agendes no anaven en el mateix sentit cap on havien d'anar les realitats ni les preocupacions estaven ben orientades. No es va entendre gaire bé tota la finor necessària amb què calia tractar la policia. Mai una força pública havia estat tan present als mitjans per episodis extremadament tan convulsos com els dels darrers quatre anys.

Com va viure la polèmica de les càmeres de seguretat a les comissaries?

Amb molt de neguit i molta preocupació i amb una gran dosi d'emprenyament. Jo crec que es va cometre el primer dels grans errors que es podien haver evitat. Jo crec que fins i tot algú que el va permetre, que el va tolerar, després se'n va penedir. Cosa que no va passar amb qui va voler protagonitzar el cas, que ni n'ha après ni n'aprendrà mai. No tocava fer el que es va fer, perquè hi ha qui va voler presentar el servei públic de policia del país com una mena de caverna de malfactors i torturadors. Les conductes errònies o abusives evidentment que s'han de reprovar i ja existeixen els canals per establir-ne les responsabilitats internament. Però el que es va fer va ser posar en crisi tota la institució dels Mossos.
Es va perdre del tot la perspectiva i va
pesar més voler aparentar que no pas fer el que calia, que era reprovar en el seu punt just el que hauria pogut passar.

En les seves acusacions assenyala
directament el conseller Saura?

Si una cosa tinc clara és que he servit
a quatre alcaldes, a tres consellers i
dues conselleres. I mai no he volgut
posar el dit a la nafra a cap d'ells, ni
ho faré ara. Alguns més bons que
altres? I tant, boníssims. I de no tant bons? També, segur, però ara no em
dedicaré a posar-los etiquetes.

Un dels episodis que li va tocar viure va ser la destitució de l'exdirector de Mossos, Rafael Olmos, per les polèmiques càrregues policials contra els estudiants contraris al pla de Bolonya. Va ser justificada la destitució?

No, crec que va ser un error. Per sort,
la decisió no la vaig haver de prendre jo perquè et treu qui et nomena i aquesta és una potestat del conseller. Però jo
no hauria fet mai el que es va fer. Repeteixo, mai. I menys quan vénen maldades. Perquè els missatges que es donen són massa equívocs tant al conjunt de la ciutadania com internament al cos.

Vostè va fer saber al conseller la seva oposició a la destitució d'Olmos?

Sí.

I no el van escoltar?

Aquestes coses van pel camí que van.

L'actual conseller, Felip Puig, s'ha marcat com a objectiu recuperar
l'autoestima dels Mossos. S'ha notat un nou estil de governar?

Jo diria que el missatge del conseller Puig ja està pràcticament amortitzat. Quan la confiança i l'autoestima estan més tocades, quan més socarrimada està la situació, és més fàcil capgirar-la. Tinc la sensació que a nivell intern els darrers quatre anys ja són aigua passada.

Creu que l'anterior govern va utilitzar els Mossos amb finalitat ideològiques i partidistes?

No crec que ho puguem dir amb aquesta duresa tan crua. Però que hi va haver confusions amb el que era la institució
i sobre el que havíem de planejar sobre
la institució, és evident que n'hi va
haver. Si fos cert que el cos va ser utilitzat per qüestions ideològiques, seria
realment execrable.

I com s'entén que davant aquest
panorama vostè aguantés?

És molt senzill. En el seu moment, quan vaig assumir directament la direcció de la policia vaig posar com a condició fer-ho sense intermediaris i així personalment i professionalment vaig decidir assumir tots els riscos que havia d'aguantar al capdavant del cos fins al final de la legislatura, passés el que passés. M'hauria estat fàcil marxar en el moment de màxima crisi, però m'hauria traït a mi mateix, als meus principis.

Però vostè va arribar a plantejar la seva dimissió al conseller Saura i fins i tot al president Montilla…

Vaig plantejar aquesta possibilitat al conseller, que em va demanar que em quedés, amb la condició que acabo d'explicar. Em consta que el president estava al corrent de la situació. Assumint jo el comandament directe del cos vam posar fi a les filtracions estrambòtiques que de tant en tant aterraven als mitjans. Vam tocar fons per culpa d'una situació que estava degradant contínuament tant
la direcció com l'estat anímic del cos. Però no vull pas que això ho interpretin com un gest d'heroïcitat. Vaig assumir
el final d'una etapa sense llençar la tovallola en el moment més crític.

Va ser un error que Montilla delegués Interior a ICV?

Com que sempre he estat molt institucional, permeti'm ser-ho ara també. Des d'una perspectiva absolutament teòrica, naturalment que qualsevol força política democràtica pot assumir la direcció de la seguretat d'un país. A partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. El que passa a vegades és que la realitat supera els marcs teòrics.

Amb què es queda d'aquests més
de deu anys al capdavant de la
seguretat pública?

Crec que sóc dels pocs que ha tingut el gran privilegi que diferents governs li hagin permès estar en la primera línia de la construcció de la seguretat pública del país. Haver viscut tot aquest procés que avui és una realitat no té preu. Avui tenim una policia consolidada, modèlica, i això m'enorgulleix profundament.

Tenim una bona seguretat pública?

Sí, i tant. Però si una característica ha
de tenir la seguretat pública és que sempre és millorable i cal adaptar-la a les
dinàmiques de la població i als nous
riscos que es plantegen.

Quins són aquests riscos?

Avui dia, estem davant d'una gran crisi fins i tot de caràcter estructural que ha afectat l'estat del benestar i això a mitjà termini generarà damnificats. Això, afegit a l'impacte sobre la població que ha tingut el fenomen de la immigració i el seu assentament als pobles i ciutats poden provocar petits desbordaments que amenacen la pau social, i per això cal estar molt amatent a aquesta situació.

Vol dir que la immigració és una amenaça per la seguretat?

En absolut. La immigració en si mateixa no és un problema ni una amenaça. El que jo vull dir és que una part d'aquests nouvinguts han tingut dificultats per integrar-se en el seu entorn, amb els seus veïns, amb el país, i això en un moment de crisi pot ser un focus de problemes perquè aquesta gent és la que en pateix les pitjors conseqüències i les estadístiques confirmen que tenen una sobrerepresentació en l'autoria dels petits delictes. Aquesta és una realitat que no es pot amagar i quan aquesta realitat pertorba la pau social aleshores és quan pot suposar un risc d'amenaça per a la seguretat.

La cooperació entre Mossos i Guàrdia Civil i Policía Nacional és tan bona com sempre l'han volgut presentar?

Diríem que té un llarg recorregut per millorar. S'ha fet molta feina, però n'hi ha molta per fer. Els Mossos han d'assolir el nivell que mana l'Estatut.

Kubotan, pilotes de goma i armilles antibales. Manifesti's.

Sobre el kubotan, agafar la part pel tot aprofitant el context del tot s'hi val contra els Mossos genera un foc d'encenalls que no porta enlloc. Sobre les pilotes de goma, hi ha diferents estratègies de contenció i dispersió del desordre públic, però avui dia, a l'Estat espanyol, la més utilitzada és la de les pilotes de goma. Hi ha altres elements que es poden utilitzar com a alternativa, però que aquí no s'entendrien, com poden ser les mànegues d'aigua. Miri, quan la violència s'utilitza legítimament per contenir el desordre públic i establir la normalitat democràtica pot acabar provocant danys col·laterals que es poden minimitzar però mai evitar del tot. Per això abans de qualsevol actuació cal advertir la gent de la situació per no agafar ningú desprevingut. I sobre les armilles antibales, li diré que no sóc partidari que les duguin tots els agents per imperatiu legal. Aquest element de protecció té sentit en determinats torns de determinats llocs, però no es pot universalitzar la seva implantació perquè aleshores el primer problema
que tindrem serà controlar els Mossos que se les posen i els que no.

Algun dia el tornarem a veure
amb uniforme?

No. La vida professional té cicles i aquest cicle està tancat. Em veuran treballar per la seguretat, però sense gorra.