[D]
42
Política
Brussel·les - 11 maig 2011 2.00 h

El referèndum escocès preocupa la Unió Europea

Brussel·les es prepara per a un xoc diplomàtic amb Londres davant d'una eventual secessió

El dret internacional no impediria que Escòcia es convertís de manera pràcticament automàtica en un nou estat membre de la UE

- Brussel·les

L'endemà del referèndum d'independència que el premier escocès, Alex Salmond, vol fer abans del 2016 ja preocupa Brussel·les. El dret internacional permetria o almenys no impediria que Escòcia (o Catalunya, que s'ho mira de prop) es convertís automàticament en nou estat membre de ple dret de la Unió Europea (UE) si s'escindís del Regne Unit.

Però els euròcrates i analistes consultats no amaguen que políticament seria molt més
complicat, que caldria prendre una decisió ad
hoc i, vista la majoria absoluta del Partit Nacional
Escocès (SNP) en les eleccions de la setmana passada, es preparen per al
xoc diplomàtic amb Londres (o Madrid) que provocaria aquesta secessió
sense precedents.

Es pot ser independent sense sortir de la UE? “No fem comentaris sobre política-ficció”, responen els portaveus de la Comissió Europea, tement obrir la caixa dels trons i prou ocupats a frenar la gangrena de l'euro. Fora de micròfon, però, admeten que Escòcia no és Croàcia ni Turquia (fa 38 anys que per-
tany al club i aplica la legislació comunitària) i que és evident que no hauria de completar cap feixuc i interminable procés d'ampliació. La Convenció de Viena preveu que si un territori s'escindeix pugui decidir lliurement si hereta
o no els drets i deures
subscrits pel seu antic estat. I, en qualsevol cas, el Tribunal de Luxemburg difícilment permetria que s'anul·lés la ciutadania europea als escocesos i que se'ls neguessin els drets que fa quatre dècades que tenen (ni que els catalans es quedessin sense euro i ja no poguessin moure's lliurement sense passaport). Però tot i que jurídicament no sembli necessari, a Brussel·les reconeixen que, ni que sigui com a
formalisme, l'Escòcia independent s'hauria de
sotmetre almenys a un procés d'adhesió exprés, per la via ràpida, que haurà d'haver negociat abans amb el govern britànic. Tècnicament se la faria
fora de la UE, però per
deixar-la entrar immediatament després (i durant aquestes setmanes o pocs mesos de limbe legal, els escocesos no perdrien
els seus drets com a
ciutadans europeus).

L'amenaça anglesa (i espanyola) que si els escocesos (o els catalans)
s'independitzen seran
expulsats per sempre
de la UE és només un espantall: “La idea que el Regne Unit pugui vetar
Escòcia a Brussel·les és
un disbarat, perquè de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres”, replica Salmond.

L'exemple de l'URSS

El professor visitant de la Universitat de Stanford Antoni Abat, autor de l'estudi Catalunya independent en el si de la UE, li dóna la raó. “Si Catalunya s'independitzés, la resta de l'Estat espanyol passaria a ser també un estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en l'escena internacional”, defensa Abat, que posa com a exemple les dissolucions de la Unió Soviètica, Txecoslovàquia i l'ex-Iugoslàvia.

Les claus

Pujol, el “secret català” del primer ministre Salmond

A.S

L'expresident Jordi Pujol és, segons el Financial Times, “el secret català” que inspira Salmond i l'ascens de l'SNP, que ha obtingut 69 dels 129 diputats. Salmond és un “deixeble aplicat” del peix al cove, que ofereix “independència sense secessió, el luxe de l'autogovern sense les conseqüències de la separació”, assegura l'articulista Philip Stephens, que defineix Pujol com el “pare del nacionalisme català i mestre de la seva ambigüitat”. “Pujol va mantenir l'amenaça d'un plebiscit com una pistola al cap del govern espanyol, Salmond ara s'ha compromès a disparar” adverteix el diari.

Si Escòcia s'escindeix, la UE haurà de prendre una decisió política ad hoc per deixar-la entrar, però després d'aquesta excepció podria lligar alguna reforma legal per tancar per sempre la porta als que vinguin al darrere (el govern espanyol podria imposar-ho com a condició per acceptar Edimburg).

Sense reforma

El Tractat de Lisboa aplana
el camí de l'ampliació interna perquè, a diferència del
Tractat de Niça (que estableix en els seus articles 190 i 205 quants escons a l'Eurocambra
i vots al Consell Europeu corresponen a cada soci),
no s'hauria de reformar per poder fer un lloc a Escòcia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a