[D]
1
Més esport
3 juny 2011 2.00 h

l'entrevista

“Les curses de muntanya són com les obres d'art”

La pri­mera pre­gunta l'he extret del lli­bre mateix, quan l'Alba li qüesti­ona: “Quina fina­li­tat té expli­car coses que els altres no han pogut veure i que pos­si­ble­ment mai no veu­ran ni sen­ti­ran?”

“Intento que els lec­tors puguin per­ce­bre a la seva manera tot el que he vis­cut. A través de les meves experiències cada per­sona pot tenir les seves, que són igual d'inten­ses. Pel que em diu la gent sem­bla que una mica ho he acon­se­guit”.

Aquesta també és difícil: per què cor­rem?

“Uf. És la pre­gunta que ens fem tots. La con­clusió a què es pot arri­bar és que cadascú, amb allò que ha vis­cut, té els seus motius i la seva pròpia res­posta”.

Va escriure el lli­bre com un manual de superació per­so­nal o d'auto­a­juda avançada?

“Córrer per a mi és molt sen­zill, però escriure era una cosa total­ment nova. Quan ho feia no tenia cap objec­tiu con­cret. És el lec­tor que deci­deix per què ser­veix allò que lle­geix. M'ale­gra veure que les meves experiències moti­ven la gent no tan sols a fer esport sinó a dei­xar-lo en un segon pla i apre­ciar més el con­tacte amb la natura i d'altres valors”.

Sorprèn el deta­llisme en la des­cripció de pai­sat­ges remots o pro­pers i en els viat­ges emo­ci­o­nals que relata.

“Són experiències que em van impac­tar tant que sé que les guar­daré tota la vida. D'aquí a 50 anys no recor­daré si vaig pujar al Kili­man­jaro en 7 hores o en 7 hores i mitja, però no obli­daré mai les emo­ci­ons i tot el que hi vaig viure”.

“Veig imat­ges de lluita, de bata­lles de l'època medi­e­val, en què els sol­dats cor­rien i s'arros­se­ga­ven, fins i tot ampu­tats, però sense per­dre mai l'espe­rança ni les for­ces per con­ti­nuar”. És així de dur tot el que fa?

“El sofri­ment mol­tes vega­des no ve del cos, sinó de la ment. M'encanta jugar amb la ment, enga­nyar-la per poder-la moti­var. Hi ha vega­des que et juga males pas­sa­des, com en la tra­ves­sia dels Piri­neus, però és un joc”.

L'esport és una metàfora de la vida?

“El que m'interessa és tro­bar els vin­cles entre l'esport i la vida. Coses que puguis apli­car amb èxit en els dos àmbits”.

Té clar el límit entre un gran des­a­fi­a­ment per­so­nal i la insen­sa­tesa?

“Les coses que faig m'han d'agra­dar. No aniré mai al desert, per exem­ple, perquè sóc més de mun­ta­nya. I parlo amb la gent que m'envolta abans de fer-ho”.

Defi­neix les cur­ses de mun­ta­nya com “una obra d'art”...

“Sí que ho són, per què abans de pren­dre la sor­tida és una cosa que no exis­teix. Men­tre la vas cor­rent la vas cre­ant amb la tècnica, l'estratègia, la màgia i la impro­vi­sació”.

I aquest 2011 serà un bon any per a la cre­ació?

“Diu­menge me'n vaig a fer el rècord del Mont Olimp a Grècia i també haig de com­ple­tar el pro­jecte de fer les cinc cur­ses més dures dels cinc con­ti­nents”.

Ja que parla de l'Olimp, per als que som sim­ples mor­tals i diu­men­gers, quin és el racó més reco­ma­na­ble de la Cer­da­nya per anar a fer un tomb, si pot ser de menys de 100 km?

“La zona de les Bullo­ses. Pots banyar-te i fer peti­tes pas­se­ja­des als llacs amb la mai­nada o pujar al Carlí. És per­fecte”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Lluis Simon
Altres articles de l'autor

Publicat a