El Canòdrom mossega

Moritz Küng, suís (Lucerna, 1961) però establert a Bèlgica –des del 2003 era el responsable del programa d'exposicions del centre De Singel a Anvers–, va fer les maletes i es va instal·lar a Barcelona amb tota la seva família el setembre. Sis mesos abans, havia signat un precontracte amb el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) per dirigir el futur centre d'art contemporani de Barcelona, al Canòdrom, càrrec que va guanyar en un concurs internacional. Küng, bregat en contextos artístics específics, va acceptar el nou repte i es va posar a treballar convençut que el centre s'obriria aquest any. Dir “treballar” és parlar d'una manera molt generosa: el Canòdrom encara no existeix i no sembla que hi hagi cap pressa, i menys entusiasme, per tirar-lo endavant. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el que serà el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, han expressat públicament la seva apatia per un projecte que, això sí, té un ampli suport en el sector.

“Que si estic frustrat? No, estic aprenent molt de tot això que està passant. A més, segueixo creient en el projecte. Només demano que em respectin”, diu Küng, que es defineix com una persona “optimista i pragmàtica”. Amb discreció –“no m'agrada fer-me veure als vernissatges”– però fent feina de formigueta, ha dedicat els darrers mesos a familiaritzar-se amb l'escena artística barcelonina, fer contactes i sumar suports i, sobretot, intentar treure l'aigua clara d'un procés rocambolesc amb situacions estrambòtiques.

“Des que vaig arribar aquí, hi ha una pregunta clau que encara no m'ha respost cap polític: «Volen o no un centre d'art contemporani?»” Küng és plenament conscient que la controvertida reconversió del Centre d'Art Santa Mònica en el multidisciplinari Arts Santa Mònica, decisió que va prendre l'anterior conseller, Joan Manuel Tresserras, enfrontant-se a una bona part del sector, ha condicionat, i fins i tot maleït, tots els esdeveniments posteriors. Sense un full de ruta clar, el procés per gestar el nou centre no ha seguit passos lògics: quan Küng va ser designat director no s'havia constituït el consorci que l'emparés jurídicament. El consorci encara no s'ha constituït i des del gener el Canòdrom és gestionat provisionalment pel Macba.

No és l'únic contratemps al qual ha hagut de fer front, sovint des de la més absoluta solitud, el director en funcions del Canòdrom. Les obres de rehabilitació de l'edifici, projectat per Antoni Bonet el 1963, han estat d'allò més esperpèntiques. Si bé la primera fase –els exteriors– va transcórrer amb relativa normalitat, la segona –els interiors– es va adjudicar a una altra empresa amb un pressupost més baix que, explica Küng, va treballar amb solucions i materials de poca qualitat i sense tenir sensibilitat per les particularitats de l'arquitectura.

Les obres d'aquesta polèmica segona fase estan quasi acabades, però queda pendent una tercera fase –la dels acabats– per a la qual es calcula que s'han d'invertir 1,3 milions d'euros. Uns diners que, a hores d'ara, “ningú té ni vol posar”. De moment, en les obres del Canòdrom ja s'hi han invertit uns 5 milions.

Fent gala del seu caràcter optimista, Küng creu que si s'aconseguís aquest finançament i no hi hagués més imprevistos, el Canòdrom podria obrir per la Mercè del 2012 –“i si ho féssim molt bé, fins i tot al juny!”, diu–. Fer funcionar l'equipament equivaldria a 2 milions anuals –per al Canòdrom i per a La Capella, que és l'altra seu del centre. Però Küng diu que es podria adaptar i que té idees per fer coses amb menys pressupost; “es podria fer una programació de crisi amb formats alternatius, el que no es pot fer és alguna cosa sense res”.

Küng ha tingut, té i tindrà paciència. “En puc tenir fins a l'infinit”. El seu contracte és de 65.000 euros anuals. I tot, per dirigir un centre que no existeix. Això sí, ja ha començat a moure fils amb els seus nous interlocutors polítics –va aconseguir fins i tot una trobada amb Mascarell i Ciurana junts–, i tot i que no s'han compromès a res, Küng creu que el seu projecte d'interrelacionar l'escena local i la internacional es veu bé. Ara, ni a Mascarell ni a Ciurana els convenç l'edifici de la Meridiana, i aquí és on Küng es desespera. Amb la marxa de Carles Guerra de la Virreina, al sector ja es rumoreja la possibilitat que l'edifici de la Rambla es reconverteixi en el futur centre d'art. “Menystenir el Canòdrom és perdre una oportunitat única”, opina Küng.