La prova

Em diuen que això de la Renfe ha can­viat molt i que ara no hi ha tan­tes ava­ries, que en gene­ral els trens són pun­tu­als i que no és cert que hagis de viat­jar dret. Com que el meu horari habi­tual no coin­ci­deix amb el del ser­vei de la com­pa­nyia, que abaixa la per­si­ana a un quart de deu de la nit perquè deu con­si­de­rar intem­pes­tiu i perillós viat­jar a par­tir d'aque­lla hora, jo em solc des­plaçar en cotxe si algun dia he de sor­tir de la capi­tal. M'equi­voco, em diuen. Plega un xic abans i prova el tren, que ha can­viat molt. La prova va ser dijous. Fantàstic. El tren arriba pun­tual. Una hora i quart de viatge i seré a la des­ti­nació. És cert. Con­necto l'ordi­na­dor i apro­fito per enlles­tir qua­tre coses. No hi ha cober­tura de mòbil ni xarxa per a l'ordi­na­dor. No passa res. Més tran­quil. Però el tren es para a mig camí. S'atura dos minuts ben bons. I ara torna a enge­gar. Cinc minuts. I es torna a parar. És un tren que va com un inter­mi­tent. Ara fa un tros­set, s'embala, i de cop torna a parar. Un entre­te­ni­ment. Si no fos que ja anem amb retard. Unes quan­tes para­des inex­pli­ca­bles més i ens plan­tem a la des­ti­nació a un quart de dotze tocats. Tres quarts d'hora de retard en un tra­jecte de poc més d'una hora. L'avan­tatge? Tens temps de lle­gir el diari. De cap a cap. M'aturo en una infor­mació breu que parla jus­ta­ment de Renfe. “El con­se­ller Reco­der es plan­teja subs­ti­tuir Renfe com a ope­ra­dora en alguna línia a par­tir de l'1 de gener”, diu. I parla de Fer­ro­car­rils i de la fran­cesa SNCF com a pos­si­bi­li­tat. Diu que està pre­pa­rat i que, digui el que digui l'Estat, és una pos­si­bi­li­tat real que cal estu­diar. A mi, doncs, con­se­ller, no em sem­bla que s'hagi d'estu­diar gaire.