La prova

Em diuen que això de la Renfe ha canviat molt i que ara no hi ha tantes avaries, que en general els trens són puntuals i que no és cert que hagis de viatjar dret. Com que el meu horari habitual no coincideix amb el del servei de la companyia, que abaixa la persiana a un quart de deu de la nit perquè deu considerar intempestiu i perillós viatjar a partir d'aquella hora, jo em solc desplaçar en cotxe si algun dia he de sortir de la capital. M'equivoco, em diuen. Plega un xic abans i prova el tren, que ha canviat molt. La prova va ser dijous. Fantàstic. El tren arriba puntual. Una hora i quart de viatge i seré a la destinació. És cert. Connecto l'ordinador i aprofito per enllestir quatre coses. No hi ha cobertura de mòbil ni xarxa per a l'ordinador. No passa res. Més tranquil. Però el tren es para a mig camí. S'atura dos minuts ben bons. I ara torna a engegar. Cinc minuts. I es torna a parar. És un tren que va com un intermitent. Ara fa un trosset, s'embala, i de cop torna a parar. Un entreteniment. Si no fos que ja anem amb retard. Unes quantes parades inexplicables més i ens plantem a la destinació a un quart de dotze tocats. Tres quarts d'hora de retard en un trajecte de poc més d'una hora. L'avantatge? Tens temps de llegir el diari. De cap a cap. M'aturo en una informació breu que parla justament de Renfe. “El conseller Recoder es planteja substituir Renfe com a operadora en alguna línia a partir de l'1 de gener”, diu. I parla de Ferrocarrils i de la francesa SNCF com a possibilitat. Diu que està preparat i que, digui el que digui l'Estat, és una possibilitat real que cal estudiar. A mi, doncs, conseller, no em sembla que s'hagi d'estudiar gaire.