O toros o llei del cinema

Oajor­nar la pro­hi­bició de les cur­ses de toros o enter­rar defi­ni­ti­va­ment la llei del cinema. No són pas les úniques, i segu­ra­ment ho exa­gero. Però són les dues opci­ons que té el govern de CiU sobre la taula. CiU, és clar, pac­tarà amb el Par­tit Popu­lar els pres­su­pos­tos, i la incògnita és saber què dema­na­ran aquests a canvi. Ahir el por­ta­veu del PP al Par­la­ment, Enric Millo, deia que si no s'aplica la pro­hi­bició de les cor­ri­das de toros el govern s'estal­viarà 400 mili­ons d'euros en indem­nit­za­ci­ons. El por­ta­veu Fran­cesc Homs ja ha dit que no, que de cap manera. Però segur que pac­tar amb el PP, aquell par­tit que, recor­dem-ho, va dur l'Esta­tut al TC, tindrà un preu. I si no és ajor­nar la pro­hi­bició de les cur­ses de braus en serà un altre. He sen­tit Homs afir­mant que, és clar, aquesta és l'única opció que els queda, que ni el PSC ni ERC volen pac­tar els pres­su­pos­tos ni la llei òmni­bus. Pot­ser sí. Però jo pre­fe­ri­ria que CiU es doblegués a un acord amb ERC per tirar enda­vant els pres­su­pos­tos o la llei òmni­bus, i que els repu­bli­cans els dema­nes­sin a canvi no pas l'ajor­na­ment de la pro­hi­bició de les cur­ses de braus sinó l'apli­cació de la llei del cinema o que el català sigui un requi­sit a les uni­ver­si­tats cata­la­nes. ERC, gràcies a l'abs­tenció anun­ci­ada de Laporta, sem­bla­ria deci­siva –quan ja sabem que no ho és– i CiU ens demos­tra­ria que pre­fe­reix pac­tar amb socis naci­o­nal­ment sos­te­ni­bles tot i que siguin ines­ta­bles. L'altra pos­si­bi­li­tat, és clar, seria que CiU pactés els pres­su­pos­tos amb el PSC. Però a can PSC estan massa entre­tin­guts tor­nant a dis­cu­tir per enèsima vegada allò del grup par­la­men­tari propi que tots sabem com aca­barà.