Els estudiants llegeixen pitjor a internet que en paper
Les proves de comprensió lectora per ordinador situen Espanya per sota dels seus resultats en l'informe PISA
L'informe de l'OCDE indica també que a l'Estat el percentatge d'alumnes que arriben a l'excel·lència és molt inferior a la mitjana
Els estudiants d'arreu de l'Estat no només se situen significativament per sota de la mitjana de l'OCDE per la seva capacitat lectora a internet, sinó que els seus resultats són fins i tot pitjors en termes comparatius dels que havien obtingut en l'informe PISA sobre habilitat per entendre textos impresos.
L'informe PISA (Programa d'Avaluació Internacional d'Estudiants) constata la capacitat d'avaluar informació procedent de diferents fonts, la credibilitat de la utilitzada i navegar entre pàgines de forma autònoma i eficient.
Els estudiants espanyols de 15 anys van aconseguir una mitjana de 475 punts per la seva destresa amb textos a la xarxa, davant la mitjana de 499 punts dels 16 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i van quedar en el lloc 12è.
Això significa que la nota de les proves portades a terme el 2009 és inferior encara als 481 punts que havien aconseguit en el precedent estudi de capacitats lectores de textos escrits, més allunyada per tant de la mitjana de 500 de l'OCDE, però sobretot de la dels països més avançats en aquest camp.
A dalt de tot de la llista, Corea del Sud destaca pels 568 punts obtinguts de mitjana pels seus estudiants gràcies a les seves habilitats per desxifrar i comprendre textos en línia, seguit a notable distància per Nova Zelanda i Austràlia amb 537 punts i el Japó amb 519 punts. A continuació se situen Hong Kong amb 515 punts (que va participar en l'estudi fins i tot sense ser membre de l'OCDE), Islàndia amb 512, Suècia amb 510, Irlanda amb 509, Bèlgica amb 507 i Noruega amb 500.
Immediatament per sota de la mitjana hi havia França (494), Dinamarca (489), Espanya (475), Hongria (468), Polònia (464), Àustria (459) i Xile (435). Corea del Sud també liderava la classificació en lectura de textos impresos amb 539 punts, i a continuació se situaven Hong Kong (533), Nova Zelanda (521), el Japó (520) i Austràlia (515). A la cua coincidien Xile (449) i Colòmbia (413).
Pocs excel·lents
La peculiaritat d'Espanya és que el percentatge d'alumnes que arriben a l'excel·lència és molt inferior a la mitjana, i així només un 0,2% entren en el nivell 6, el màxim, davant l'1 % en el conjunt de l'OCDE, i únicament un 3,4% en el següent, comparat amb el 7,5 % de mitjana.
Per la seva part, el percentatge dels pitjor qualificats no és gaire diferent de l'obtingut en els 16 països de l'organització: un 1,1 % dels espanyols no arriben al nivell més baix, l'1%, el mateix percentatge de la mitjana de l'OCDE, i un 4,8 % se situen en aquest primer nivell, davant el 4,3 % de l'OCDE.
Aquestes diferències menors entre els estudiants del país també es repeteix al comparar els sexes, ja que les qualificacions mitjanes de les noies són 19 punts superiors a les dels nois, quan a l'OCDE arriben a ser de 24 punts. Aquesta bretxa de gènere únicament és menor a Corea del Sud (18 punts), Dinamarca (6) i ja fora de l'organització a Hong Kong (8) i Colòmbia (3).
La raó que els espanyols estiguin endarrerits en les seves habilitats lectores no sembla que estigui relacionat amb el fet de disposar o no d'un ordinador a casa, ja que un 92,6% en té, davant els 92,3% de mitjana a l'OCDE. Sí que és menor la disponibilitat al centre escolar, amb un 65,5 % de mitjana en comparació amb el 74,2%.
En qualsevol cas, una de les conclusions dels autors de l'estudi és que els usuaris moderats d'internet aconsegueixen més bons resultats tant en capacitat lectora de textos en línia o impresos com els que utilitzen la xarxa de forma més intensiva, o els que es connecten amb poca assiduïtat.