“Espanya és un llast, perquè ens maltracta”

Els papers legals [amb referència a l'Estatut] no s'han modificat, però els polítics i socials sí. Ara sabem que hi ha una voluntat molt àmplia per part del poble de voler decidir el futur i que s'han de fer passos endavant cap a més sobirania. Ho vam veure a la manifestació i també a les consultes.

Crec que sí, però apliquen una prudència extrema. S'ha vist que ara el seu llenguatge és diferent i tenen assumit tant el concepte del dret a decidir com la injustícia de la relació fiscal amb Espanya.

No, perquè cadascú feia el paper que li tocava, tant nosaltres com a entitat com ells com a partits. Del tracte personal en tinc un bon record i no faria servir la paraula decepció, perquè els necessitem molt.

Es va notant, però la política té uns ritmes diferents que el poble, que som més impacients. Hem de trobar el ritme adequat sobre com modifiquem la nostra relació amb Espanya.

Sí, perquè ara, per exemple, hem de tornar a defensar un sistema educatiu que funciona. No volem dedicar esforços a això ni a defensar-nos contínuament de les agressions de les institucions espanyoles. Ens donen massa feina. A més, els espanyols, en lloc d'alegrar-se de la força de Catalunya en exportacions o èxits esportius, ens maltracten i no ens ajuden. No volem que ens aixafin més, volem respirar [...]. Hem de saber trobar la fórmula per ser una de les parts riques, desenvolupades i culturals d'Europa i necessitem més espai de maniobra.

Sí que em va sorprendre la naturalitat d'aquell clamor. La manifestació l'havíem pensat com una protesta i es va convertir en una proposta. Aquest seria el desig final, però hem de veure com es fa el camí.

El PP té una proposta molt clara, que com a institució evidentment no és la nostra. Però com a Òmnium hem de tenir els ulls oberts i també veure que hi ha una part significativa de ciutadans catalans als quals l'opció Espanya els fa il·lusió.

Potser hauríem d'haver hagut de ser més hàbils en assegurar l'arrencada de la marxa. Aquí va haver-hi un moment bonic quan el president Jordi Pujol va dir: “A veure, aquí qui mana?
Si no sabeu organitzar bé una manifestació, com farem el país?”.

Ho veiem amb simpatia i tot el respecte, però la nostra feina no és organitzar manifestacions. Tampoc creiem que s'hagi de celebrar l'aniversari del 10 de juliol, perquè ja tenim l'11 de setembre per reivindicar-nos com a catalans.