“Espanya és un llast, perquè ens maltracta”

Els papers legals [amb referència a l'Esta­tut] no s'han modi­fi­cat, però els polítics i soci­als sí. Ara sabem que hi ha una volun­tat molt àmplia per part del poble de voler deci­dir el futur i que s'han de fer pas­sos enda­vant cap a més sobi­ra­nia. Ho vam veure a la mani­fes­tació i també a les con­sul­tes.

Crec que sí, però apli­quen una prudència extrema. S'ha vist que ara el seu llen­guatge és dife­rent i tenen assu­mit tant el con­cepte del dret a deci­dir com la injustícia de la relació fis­cal amb Espa­nya.

No, perquè cadascú feia el paper que li tocava, tant nosal­tres com a enti­tat com ells com a par­tits. Del tracte per­so­nal en tinc un bon record i no faria ser­vir la paraula decepció, perquè els neces­si­tem molt.

Es va notant, però la política té uns rit­mes dife­rents que el poble, que som més impa­ci­ents. Hem de tro­bar el ritme ade­quat sobre com modi­fi­quem la nos­tra relació amb Espa­nya.

Sí, perquè ara, per exem­ple, hem de tor­nar a defen­sar un sis­tema edu­ca­tiu que fun­ci­ona. No volem dedi­car esforços a això ni a defen­sar-nos contínua­ment de les agres­si­ons de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les. Ens donen massa feina. A més, els espa­nyols, en lloc d'ale­grar-se de la força de Cata­lu­nya en expor­ta­ci­ons o èxits espor­tius, ens mal­trac­ten i no ens aju­den. No volem que ens aixa­fin més, volem res­pi­rar [...]. Hem de saber tro­bar la fórmula per ser una de les parts riques, desen­vo­lu­pa­des i cul­tu­rals d'Europa i neces­si­tem més espai de mani­o­bra.

Sí que em va sor­pren­dre la natu­ra­li­tat d'aquell cla­mor. La mani­fes­tació l'havíem pen­sat com una pro­testa i es va con­ver­tir en una pro­posta. Aquest seria el desig final, però hem de veure com es fa el camí.

El PP té una pro­posta molt clara, que com a ins­ti­tució evi­dent­ment no és la nos­tra. Però com a Òmnium hem de tenir els ulls oberts i també veure que hi ha una part sig­ni­fi­ca­tiva de ciu­ta­dans cata­lans als quals l'opció Espa­nya els fa il·lusió.

Pot­ser hauríem d'haver hagut de ser més hàbils en asse­gu­rar l'arren­cada de la marxa. Aquí va haver-hi un moment bonic quan el pre­si­dent Jordi Pujol va dir: “A veure, aquí qui mana?
Si no sabeu orga­nit­zar bé una mani­fes­tació, com farem el país?”.

Ho veiem amb sim­pa­tia i tot el res­pecte, però la nos­tra feina no és orga­nit­zar mani­fes­ta­ci­ons. Tam­poc cre­iem que s'hagi de cele­brar l'ani­ver­sari del 10 de juliol, perquè ja tenim l'11 de setem­bre per rei­vin­di­car-nos com a cata­lans.