Les pàgines d'enllaços a P2P no vulneren la Llei Sinde

L'Audiència de Barcelona ha confirmat una sentència que exonerava una web d'enllaços a pàgines P2P que permeten la descàrrega d'arxius audiovisuals –pel·lícules, sèries i música, especialment--, perquè entén que dirigir els usuaris a pàgines que permeten les descàrregues no vulnera la Llei Sinde sobre el dret a la propietat intel·lectual.

El Jutjat mercantil número 6 de Barcelona es va pronunciar en aquest sentit després de la denúncia presentada per la SGAE contra la pàgina d'enllaços indice-web.com, que ofereix enllaços per a descàrregues en xarxes P2P, però no emmagatzema cap tipus de contingut, de manera que la descàrrega es realitza entre aquestes xarxes i l'usuari sense que el web denunciat mediï per fer-ho, i sense cobrar un servei directe ni a través de publicitat.

L'Audiència, sobre la qual ha recaigut el recurs de la SGAE, ha determinat que la qüestió de debat és “si enllaçar una obra que el demandat no allotja pot suposar una infracció dels drets de propietat intel·lectual i, en concret, si pot ser una còpia o comunicació pública”, segons relata en la sentència.

Per a la SGAE està acreditada la participació activa d'aquesta web en l'oferta de continguts musicals, ja que no es limita a crear un índex que afavoreix i orienta els usuaris per accedir a xarxes d'intercanvi, sinó que pren part directa en la “selecció, classificació, filtratge i l'organització dels continguts enllaçats”, incloent la foto de la portada, un comentari il·lustratiu i un rànquing dels arxius més descarregats.

En una xarxa d'arxius P2P, qui disposa d'una pel·lícula o arxiu musical ho introdueix en una carpeta d'arxius compartits, a la qual qualsevol pot tenir accés mitjançant un programa client P2P i descarregar-ne el contingut, de manera que es realitza un acte de reproducció no emparat per l'ús privat de la llei, i per aquesta raó realitza un acte de comunicació pública.

Però l'Audiència entén que el titular de la pàgina demandada no realitza directament aquests actes: no realitza cap reproducció, ja que es limita a sostreure l'enllaç a través del qual sí que es podria dur a terme l'acte de comunicació pública que la SGAE tractava d'imputar-li.

“L'oferiment de l'enllaç no suposa un acte de disposició de l'arxiu, raó per la qual no es pot parlar de la posada a disposició que consisteix l'activitat tipificada a la llei de propietat intel·lectual, com a acte de comunicació pública”.

Amb tot, l'Audiència ha estimat el recurs de la SGAE només pel que fa a la no imposició de costos processals per tractar-se d'un cas innovador “que suscita seriosos dubtes de fet i de dret”.