Política

El govern balear inicia el tràmit per eliminar el català com a requisit per accedir a la funció pública

Els partits de l'oposició rebutgen la modificació de la llei perquè ho consideren un “atemptat contra la llengua”

Creuen que el PP prioritza els drets del funcionariat “per sobre” els dels ciutadans

La con­se­lle­ria d'Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques del govern balear ja ha ini­ciat el tràmit per a la modi­fi­cació de la Llei de Funció Pública, per a la qual el català dei­xarà de ser un requi­sit per acce­dir a un lloc de feina a l'admi­nis­tració pública i pas­sarà a ser un mèrit. Aquesta era una pro­mesa elec­to­ral del PP balear que ara ja està en marxa i a la qual s'hi han opo­sat el PSM-IV-ExM i PSOE.

La llei s'haurà de tra­mi­tar al par­la­ment balear, un cop sigui apro­vada pel con­sell de govern. Segons informa el govern illenc en un comu­ni­cat, a hores d'ara, l'esbor­rany de l'avant­pro­jecte, de modi­fi­cació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Bale­ars, s'ha tramès, amb fase d'audiència, a les Con­se­lle­ries, Con­sells Insu­lars, la Fede­ració d'Enti­tats Locals de les Illes Bale­ars (FELIB), sin­di­cats i altres orga­nit­za­ci­ons. Totes elles tenen un ter­mini de 15 dies per poder fer els sug­ge­ri­ments que esti­min opor­tuns al text de l'avant­pro­jecte.

La modi­fi­cació d'aquesta llei pre­veu que la per­sona que hagi acce­dit a un lloc de feina de l'admi­nis­tració pública sense el català com a requi­sit, podrà fer cur­sos de for­mació per tal de millo­rar el nivell i poder pro­mo­ci­o­nar en la seva car­rera. Per ascen­dir o pro­mo­ci­o­nar, serà “indis­pen­sa­ble” que la per­sona acre­diti el nivell de català que se li exi­geix segon el lloc de feina.

El govern apunta que l'objec­tiu de la modi­fi­cació és “con­ju­gar” el dret del fun­ci­o­nari a acce­dir a l'admi­nis­tració amb el deure d'ofe­rir ser­vei als ciu­ta­dans en els dues llengües coo­fi­ci­als.

Rebuig polític del PSM-IV-EXM i PSOE

Els grups polítics de l'opo­sició, PSM-IV-ExM, han rebut­jat rotun­da­ment la modi­fi­cació de la llei de funció pública. Els eco­na­ci­o­na­lis­tes con­si­de­ren que es tracta d'un “míssil con­tra la ofi­ci­a­li­tat” del català que és “into­le­ra­ble”. Con­si­de­ren que el PP “atempta” con­tra la llen­gua perquè no l'“assu­meix” com a pròpia.

El dipu­tat del PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, ha cri­ti­cat que la pri­mera mesura legis­la­tiva que vul­gui tirar enda­vant el nou govern balear sigui “arra­co­nar” la llen­gua cata­lana i no fer-la ofi­cial. Alorda ha expli­cat que esta­rien dis­po­sats a par­lar sobre “rebai­xar” els nivells d'exigència en funció del lloc de feina, però ha remar­cat que s'opo­sa­ran a dava­llar el caràcter de requi­sit. El dipu­tat eco­na­ci­o­na­lista diu que la idea de fons d'aquesta modi­fi­cació és que el català “no és neces­sari” per a la funció pública, i, en canvi, el cas­tellà, si.

Per part seva, el dipu­tat soci­a­lista, Cosme Bonet, ha vol­gut també mani­fes­tar la “pre­o­cu­pació” per aquesta modi­fi­cació, ja que, diu, incom­pleix l'arti­cle 4 de l'Esta­tut d'Auto­no­mia de les Illes Bale­ars i trenca amb un con­sens lingüístic que ha exis­tit durant molts anys.

Con­si­dera que el govern vol ator­gar drets als fun­ci­o­na­ris, però la con­seqüència, al parer de Bonet, és pri­o­rit­zar els drets del fun­ci­o­na­riat “per sobre” els dels ciu­ta­dans, ja que no tots podran ser ate­sos en la llen­gua cata­lana perquè el fun­ci­o­nari de torn no la sabrà.

Bonet també ha vol­gut recor­dar que fa uns anys, un con­se­ller d'Inte­rior del PP, José María Rodríguez, va inten­tar eli­mi­nar el requi­sit del català pels fun­ci­o­na­ris a par­tir d'una certa edat, però el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Bale­ars va tom­bar aquesta pro­posta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.