Procés de rejoveniment

Millo­rar el con­fort i les sen­sa­ci­ons de con­ducció. Aquesta és, expres­sada d'una manera molt sin­te­tit­zada, la idea que ha guiat el face­lift –és a dir, el rejo­ve­ni­ment– de la segona gene­ració del Maz­da3. Estètica­ment se li han apli­cat dis­crets retocs externs que no són exac­ta­ment els matei­xos en la car­ros­se­ria de cinc por­tes –aca­para el 80% de les ven­des d'aquest model– que en la de qua­tre, tot i que en amb­dues ver­si­ons l'eficiència aero­dinàmica n'ha sor­tit bene­fi­ci­ada. A l'inte­rior, nova pan­ta­lla mul­ti­fun­ci­o­nal, qua­dre d'ins­tru­ments de lec­tura més clara i, per des­comp­tat, algu­nes pin­ze­lla­des per millo­rar el reclam estètic.

Els resul­tats més interes­sants d'aquest procés són els que que­den fora de la vista. L'estruc­tura inte­rior de la car­ros­se­ria ha gua­nyat rigi­desa, els amor­ti­dors han estat rea­jus­tats i la direcció ofe­reix un tacte més precís a mit­jana i alta velo­ci­tat. Tres punts que millo­ren el que ja per si mateix era un excel·lent apar­tat dinàmic del qual també for­men part els motors, inva­ri­ats en diver­si­tat i pres­ta­ci­ons, però ara en gene­ral més aus­ters en con­sum i més res­pec­tu­o­sos amb el medi ambi­ent.