El segle de Goya

El totpoderós art del Segle d'Or comandat per El Greco, Velázquez, Zurbarán i Murillo ha fet molta ombra al segle de Goya, el segle XVIII, un dels millors i més fecunds períodes de la pintura espanyola. És clar que a Goya ningú li ha fet ni un mil·límetre d'ombra, però sí han quedat eclipsats molts artistes del seu entorn que, com fa bé de dir Sara Puig, directora de la Fundació Francisco Godia, “van crear el context ideal perquè Goya pogués néixer, desenvolupar-se i culminar”.

En poquíssimes exposicions s'ha reivindicat el llegat pictòric del XVIII, però ara l'equip de la Fundació Godia, amb la complicitat del professor José Milicua, ha reil·luminat com es mereix el Segle de les Llums en una mostra de 23 obres mestres, De Luca Giordano a Goya. Els amants de la pintura no poden faltar a una cita irrepetible amb un fornit grup de noms fora de sèrie del set-cents, tots ells pintors de la cort: Corrado Giaquinto, Antonio González Velázquez, Anton Raphael Mengs, Francisco Bayeu, Mariano Salvador Maella, Giambattista i Lorenzo Tiepolo, Luis Meléndez, Luis Paret Alcázar i Vicente López.

Gràcies als excel·lents contactes que té amb col·leccionistes privats, la Godia ha aconseguit reunir un conjunt únic de pintures que xuclen de l'últim barroc, se submergeixen de ple en el rococó i el neoclassicisme i anuncien el despertar del romanticisme. El col·leccionisme privat ha respost molt bé a la crida, així com els museus del Prado i Thyssen-Bornemisza. “No hem penjat ni una sola obra per omplir paret. Totes són excepcionals”, emfasitza la conservadora de la Fundació Godia, Mercè Obón.

Com havia de ser, Goya hi té una presència preponderant. Es poden veure cinc obres seves, una de les quals és propietat de l'editorial Planeta. La família Lara ha cedit aquesta peça, de grans dimensions i de títol La obra o la conducción de un sillar, que va ser pintada el 1787 per decorar un palau dels ducs d'Osuna a les afores de Madrid. Goya va etiquetar el tema de l'obra com a “escena de camp”, però el seu esperit transgressor no tenia fre i, enviant un dard enverinat a la seva destinació noble, hi va colar un accident laboral amb un pobre obrer agonitzant en una llitera.