El Bòlit pren forma

En poc més de quatre mesos, s'han presentat les bases del concurs, s'han seleccionat els cinc finalistes i s'ha escollit el projecte guanyador: l'elecció del gabinet d'arquitectura que donarà forma al centre d'art contemporani de Girona, el Bòlit, s'ha resolt en un temps rècord, a només quatre dies de les eleccions i amb la voluntat de tenir-lo ben definit amb vista a l'aprovació, per la Generalitat, del decret de creació de la xarxa de centres d'arts visuals de Catalunya, que el delegat de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, va dir ahir que és “un objectiu estratègic del govern”, encara que l'hagi d'acabar aprovant al límit de la legislatura “el govern en funcions”. Faltarà concretar el calendari d'execució de les obres, en suspens fins que “siguin viables econòmicament”, va remarcar l'alcaldessa, Anna Pagans, que tot i això va avançar que l'Estat espanyol ja s'ha compromès a aportar 400.000 euros aquest pròxim 2011 per a la redacció del projecte executiu. Aquesta inversió permet aventurar el 2012 com a data probable d'inici dels treballs de construcció, que podrien allargar-se un any i mig, va calcular el regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, de manera que la seu definitiva del Bòlit no estaria enllestida, anant bé, fins al 2014. La resta d'aportacions provindrien del mateix Ajuntament i de la Generalitat, repartides al 50%, tot i que Pagans va bromejar sobre la conveniència que “el repartiment fos de 60 a 40”.

En qualsevol cas, el Bòlit, actiu des del 2008 a les seus provisionals de la Rambla i Sant Nicolau, ja ha pres finalment forma amb el projecte arquitectònic que traça la silueta que el distingirà dins el parc cultural del Migdia. El despatx de l'arquitecte barceloní Josep Llinàs, autor també de la remodelació del Museu d'Història de Barcelona i de la Biblioteca Jaume Fuster, ha guanyat el concurs d'idees per a la redacció de l'avantprojecte amb un edifici de teulada dentada per compensar el veïnatge amb el monumental cub de la futura biblioteca amb “una façana que es caracteritzi per l'expressivitat i el moviment”. Llinàs va explicar ahir, en la presentació del projecte, que tota la morfologia de l'edifici ha estat determinada per la sala d'exposicions principal, una nau de 700 metres quadrats a la primera planta que es complementarà amb dos espais d'exhibició més petits, de 300 i 250 metres. L'edifici, amb accés pel carrer Emili Grahit, disposarà també de llibreria, bar i centre de documentació, visibles des del mateix porxo d'entrada, una transparència que, unida al moviment ondulant de la teulada, com el cos d'una eruga, ajudarà a integrar l'exterior amb l'interior, “com si l'edifici avancés cap al vianant, allargant-li la mà invitant-lo a entrar-hi”, va dir Llinàs. Un altre dels trets distintius del Bòlit serà la seva sostenibilitat, amb una carcassa de vidre, recoberta amb persianes de fusta, dotada de cambres de ventilació i sistemes de producció d'energia geotèrmica. El centre d'art tindrà 3.325,48 m² edificables, distribuïts en planta baixa i pis, i costarà 4,5 milions d'euros. La regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, va insistir que el Bòlit no tindrà col·lecció permanent perquè es tracta d'un “espai de creació, producció i documentació”. Per donar cabuda a les col·leccions públiques d'art contemporani, va afegir, “caldrà reordenar els fons i el discurs dels museus ja existents”.