El CCCB aixeca el teló

El 16 de març vinent, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) viurà un dels seus dies més feliços. La inauguració de l'Antic Teatre, oficialment Teatre CCCB, suposarà sumar 3000 m² i un esplèndid auditori per a 500 persones. Feia molts anys que el CCCB necessitava més espai per desplegar les seves activitats. Ara el tindrà. I tot es farà d'una altra manera. Per al Sònar, per dir un exemple ben il·lustratiu, ja no caldrà ocupar una de les plantes d'exposicions. El 2011 és any de Kosmopolis –de fet, ho era aquest 2010 i es va ajornar–, i el festival literari més important de Barcelona estrenarà l'Antic Teatre, del 24 al 26 de març. Bé, el Teatre CCCB.

Ara bé, la felicitat no és completa. En la línia de tants equipaments culturals, el CCCB veurà reduït l'any que ve el seu pressupost: un 4,5% menys (en total disposarà d'11,2 milions), tot i que per ser exactes representa un 8,5% menys si es té en compte l'entrada en escena de les noves dependències.

El Teatre CCCB, que estarà connectat a la Casa de la Caritat per un passadís túnel, serà útil per esponjar l'activitat del centre, però no només servirà per a això. Per bé que encara s'ha d'acabar de concretar el seu perfil, els responsables del CCCB volen que les arts escèniques facin un paper principal. “Durant el 2011 volem fer rodar l'edifici i punt, els recursos són els que són, i és el 2012 quan farem una programació teatral amb personalitat pròpia. No volem fer competència a cap teatre, sinó mirar què podem aportar d'específic”, diu el director del CCCB, Josep Ramoneda. Els recursos són els que són i es pensa també en lloguers per a activitats externes.

S'acabaran unes obres –ben just abans de la inauguració– i en començaran unes altres. Les escales mecàniques de la seu històrica del centre s'han fet velles i s'espatllen sovint. Però no es renovaran sinó que es canviaran per quatre o cinc ascensors transparents. El cost de manteniment ho notarà.

Teatre CCCB a part, el 2011 serà un bon any d'exposicions al CCCB, qui sap si amb una de les programacions més interessants de les que es veuen a venir. La temporada s'obrirà al febrer amb una exposició de fotografies de Gervasio Sánchez sobre els desapareguts en diferents conflictes de l'Amèrica Llatina, Àsia i Europa. Amb Trieste, Magris & Co (del 8 de març al 17 de juliol) es reprendrà la línia de mostres que connecten ciutats i escriptors, en aquest cas Trieste i Claudio Magris. Una tipologia d'exposicions marca CCCB, que el 2012 s'ocuparà de Roma i Pasolini, i el 2013, d'Istanbul i Pamuk. Sense baixar el llistó, la següent proposta descobrirà el treball del fotògraf barceloní Josep Brangulí (del 31 de maig al 23 d'octubre), gràcies a la restauració del seu llegat de negatius que ha dut a terme la Fundación Telefónica (on es pot veure ara la mostra). I a la tardor, un plat d'alta cuina: es presentarà una sèrie de fotografies que Francesc Torres va fer a l'hangar on es guarden les restes físiques de l'hecatombe de l'11 de setembre del 2001. També a la tardor, més cinema exposat de la mà de la correspondència entre set parelles de directors.

No tot són exposicions al CCCB. Dins dels projectes nous, el 2011 reserva sorpreses adreçades a la generació post-Sònar.