cultura

La contra

La badalonitat del riu vermell

Joan Soler i Amigó recull en un volum un centenar de cançons (algunes de creades i altres d'adaptades per ell mateix) que ja formen part de la història de la música en català

Lletres de xirucaires, himnes del moviment obrer o cançons de missa adaptades als nous temps sorgits del Concili Vaticà II. Més d'un centenar de cançons que pertanyen a la memòria col·lectiva d'aquest país des dels anys seixanta del segle passat han sortit de la mà del badaloní Joan Soler i Amigó. Algunes són composicions originals i altres d'adaptacions de clàssics populars en llengua anglesa o francesa. Hi ha exemples que tothom en algun moment o altre de la seva vida ha cantat o ha sentit cantar. Peces com ara La vall del riu vermell, adaptació de l'espiritual negre Red River Valley, o L'amor que vindrà, adaptació de Le prochain amour, de Jacques Brel, que artistes com ara Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta han inclòs en el seu repertori, en són només dos exemples.

Amb aquest bagatge de cinquanta anys de creacions, Soler i Amigó s'ha decidit a endreçar el seu llegat donant-li forma de llibre. 50 anys. 100 cançons, de la Vella Xiruca al Mar Mur passant per les Rondes de vi és el títol del volum publicat per l'editorial badalonina Pont del Petroli. La feina ha consistit a seleccionar un centenar de cançons d'entre les prop de 200 creacions, disperses en cançoners, discos de vinil, CD i algunes d'inèdites. L'autor aclareix que mai s'ha guanyat la vida amb la seva dedicació de lletrista. “Com a molt arribo a ingressar 400 o 500 euros l'any en concepte de drets d'autor. Moltes són peces que es canten en focs de camp i a missa, i en aquests espais no es cobren drets”. Tot i això, admet que les seves cançons “són com fills escampats. En reconec la paternitat, però no sé on paren”.

El llibre fa un repàs als diferents tipus de lletres creades amb un record per als seus companys de viatge, com és el cas de Jaume Arnella, amb el qual es va iniciar durant el seu pas pel seminari. També recorda figures com ara les del desaparegut Xesco Boix i Eduard Estivill i el seu grup, Falsterbo-3. Hi ha espai per a les lletres que formen part dels cantorals de les esglésies, un dels pocs llocs, segons Soler i Amigó, “on encara avui es canta”. I és que l'autor d'aquest volum dubta de la resposta que pot obtenir. “Els de la generació de l'MP3 escolten molt però ja no es canta com abans”, assegura.

El llibre es presenta avui a les 7 de la tarda a l'Espai Betúlia, annex a la biblioteca de Can Casacuberta, i en l'acte hi participaran el mateix autor, l'esmentat Jaume Arnella, Eduard Estivill i Jordi Roura. Hi haurà dues presentacions més a Barcelona. La setmana vinent, el dia 14, se'n farà una al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (plaça d'Anna Frank), i el dia 18 d'abril a la llibreria La Formiga d'Or (Portal de l'Àngel, 5). Es tracta d'unes presentacions en què segur que no hi faltarà una guitarra i uns cants; no hi haurà foc de camp, això segur que no.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.