Guillamino
“Canto en català no perquè ara estigui de moda”
tedi existencial i necessitava un canvi
A Guillamino li surten les idees per les orelles. Sap com reinventar-se i ho demostra en cada nou projecte. “Si tens capacitat de treball, és igual on la posis”, diu. Ara acaba de treure disc nou, Fang, i dissabte n'oferirà un tast al Cafè Royal, dins la programació prèvia del Primavera Sound. La presentació oficial no serà fins a la tardor.
Has trigat tres anys a treure
un disc nou.
Sí, és molt de temps, però com que faig tantes coses diferents...
Com és que fas tantes coses?
Crec que és perquè tinc un deix d'artista plàstic. Jo vaig estudiar belles arts, i em van ensenyar a fer de tot, i això et fa apreciar moltes coses diferents.
No et tanques a res?
No em tanco a res que m'agradi o que trobi interessant. Les sevillanes em sembla que no m'interessen, i el country, tampoc.
Com és Fang?
És el disc més homogeni que he fet. Bàsicament són deu cançons, totes cantades. No hi ha cap cosa rara, són cançons amb vestit electrònic, però algunes són molt pop, tipus George Michael. M'he fixat molt en la música de finals dels vuitanta i principis dels noranta. Cançons molt espaioses, pocs elements, bateries molt fortes, tot molt ben definit. Jo sempre he fet cançons molt plenes, molt barroques, amb moltes idees per segon, i ara volia fer un disc senzill. He treballat només amb un teclat gran i un ordinador.
Per què tenies ganes de fer
un disc senzill ara?
Quan treballes amb l'ordinador pots fer el que vulguis, has de triar entre 50 possibilitats. Estava en un moment de tedi existencial i necessitava un canvi. En l'electrònica se suposa que cada cançó ha de ser diferent de l'altra, però en realitat no cal.
Com et planteges els discos?
Aquest és el primer que no
tenia ni títol ni track list previs. Només sabia que volia que
fos un disc retro.
Això vol dir que has experimentat menys?
No necessàriament. Hi ha sons de baixos en quatre o cinc temes que no ha fet servir gaire ningú, i jo els trobava molt xulos perquè em recordaven la música àrab. Jo també entenc l'experimentació com el fet de posar en primer pla coses que potser un altre no faria.
Per què has triat aquest títol?
Fang de fang i Fang de funk. El primer single és Fang fosc però era massa llarg i vam anar retallant. Fang de la destrucció i fang de la gènesi i la nova creació. Era una època de final i havia de trobar noves il·lusions.
Les lletres sempre tenen a
veure amb tu?
M'agrada fer-les obertes. A vegades feia lletres excessivament críptiques, i ara he intentat fer un cant dedicat a alguna cosa. No m'agrada explicar històries.
Cantes en català i en anglès.
L'anglès és una llengua que sento molt pròpia. He escoltat molta música en anglès, i per a mi és molt normal fer-ho així.
I en castellà?
No vulguis sentir-me cantar en castellà... Quan cantes en una llengua, primer has de fer un experiment a casa, i provar-ho, perquè et surti. Així ho vaig fer amb el català i ha esdevingut natural. Canto en català no perquè ara estigui de moda i tampoc no faig el pas que fan alguns grups de cantar en castellà per por que no funcioni la cosa. Per sobre de tot, integritat artística.
Com veus la música electrònica a Catalunya?
No la veig gaire. Crec que hi ha coses molt xules, però és complicat que passin coses com el boom aquest del pop català.