Fre al judici dels Thyssen

Les baralles entre mare i fill amb cognom famós de vegades no passen de l'Hola, però en el cas dels Thyssen la cosa ja ha arribat als tribunals. I tal com hi ha entrat s'ha aturat. Borja Thyssen reclama a la seva progenitora dos quadres, un Corrado Giaquinto (El bateig de Crist) i un Goya (Una dona i dos nens a la font), valorats en 7 milions d'euros en total, però dimecres el jutjat d'instrucció número set de Madrid va suspendre les vistes. La baronessa no haurà ni de declarar. Per què? Doncs segons el bufet d'advocats de Carmen Thyssen perquè estan a l'espera que l'Audiència Provincial resolgui un recurs on exposen que un fill no pot querellar-se contra la seva mare per fets de naturalesa estrictament patrimonial i, per tant, demanen que s'aixequi la imputació contra la seva clienta.

Però, com pot ser això, si estem farts de veure querelles familiars per herències? La resposta és molt senzilla si es pregunta a un expert en la matèria com Ramon Pratdesaba, president de la secció de dret civil del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Tot es basa en el fet que la jurisdicció sigui penal o civil: “Si s'interposa un procediment penal, com és el cas, no es lluita pels quadres, sinó que s'està determinant si existeix o no delicte en l'actuació de la mare, i com que existeix una protecció específica entre familiars de cara a les querelles, hi ha un problema clar d'entrada que ho atura”. El lletrat, expert en successions, consideraria molt més adequat que el fill hagués recorregut a un procediment civil on es podria dirimir exactament les condicions de la donació dels quadres del baró Thyssen a Borja sense incriminació delictiva pel mig.

La clau del conflicte és que la baronessa diu que les obres estan dins d'una societat i que no es poden heretar fins que ella falti, però el seu fill assegura que la titularitat de les obres és seva des d'abans que s'arribés a un acord amb el Ministeri de Cultura per crear el Museu Thyssen. Diu que hi ha gravacions en què la seva mare admet coses com que el baró li va regalar el Goya poc després del seu naixement, per celebrar el seu bateig.

Eren temps en què mare i fill eren al mateix bàndol. Llavors la guerra (que va ser llarga i dura) es feia en un front diferent: es tractava de dividir la fortuna del baró entre fills i esposa. Ja amb el gran conflicte resolt, poc es podia imaginar Carmen Cervera que reviuria els plets del passat amb el seu nen, la nineta dels seus ulls (malgrat que també té dues nenes nascudes d'un ventre de lloguer). Tot anava més o menys bé fins que Borja va decidir tirar endavant la seva relació amb Blanca Cuesta, a qui la baronessa no suportava, casar-s'hi i tenir-hi fills. Ja en té dos i i al petit, Eric, de gairebé un any, ella ni el coneix. Ell diu que si la mare no accepta la seva dona no el recuperarà mai i ella afirma que el seu fill està perdent la dignitat, que es deixa aconsellar malament pel seu entorn i que dilapida la part de l'herència que ja ha rebut. El judici s'ha aturat però les acusacions encreuades viuen un moment d'esplendor.