L'art romànic torna al MNAC

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat els últims estudis historicoartístics i documentals, així com innovadores tècniques d'exposició i d'il·luminació a les seves noves sales d'art romànic, considerades les més importants del món.

La col·lecció d'art romànic del museu, integrada per obres dels segles XI, XII i XIII, entre les quals destaca l'excepcional sèrie de conjunts de pintura mural, ha estat tancada al públic des del 15 de novembre amb la intenció de fer un recorregut més entenedor per al visitant i posar el focus en les obres més rellevants del període.

La directora de les col·leccions del museu, Cristina Mendoza, ha explicat que “amb l'objectiu de racionalitzar el discurs i evitar reiteracions s'ha dut a terme una important reordenació de les obres i una reducció de la selecció de les peces exposades” fins a arribar a les 145.

Aquests conjunts defineixen el discurs cronològic i estilístic en el que s'intercalen les sales dedicades a les diverses tècniques i tipologies: la pintura sobre taula, l'escultura en fusta, l'escultura monumental i l'orfebreria.

La intervenció, patrocinada per la Fundació Mapfre, ha potenciat els eixos que ofereixen les sales instal·lant en elles obres clau que reforcen l'itinerari, com en el cas de la Lapidació de Sant Esteve (Sant Joan de Boí) o de les talles dels davallaments de la Creu. Com a novetat, s'exposa, per primera vegada de manera permanent, un grup de teixits coptes.

Pel que fa a la pintura mural romànica, articulada entorn als fastuosos absis, les intervencions realitzades s'han centrat, ha dit Mendoza, “de manera especial en la il·luminació” i en algunes de les sales “en el tractament del color dels murs de suport, per afavorir la contemplació de conjunts tan rellevants com el de Sant Climent i Santa María de Taüll, Sant Joan de Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe, Cardona o Sijena.

Els fons d'escultura en fusta i pedra, integrada per crucifixos, verges i davallaments de la Creu, entre els quals destaquen peces com la Majestat Batlló, també són contemplades pel públic de forma més pròxima i “potenciant el seu sentit tridimensional”.

El recorregut culmina amb els objectes d'orfebreria, agrupats en vitrines, dues de les quals estan dedicades a l'anomenada obra de Llemotges, la cèlebre producció d'objectes de coure esmaltats el centre dels quals estava en aquesta ciutat del nord d'Occitània.

En paraules de Mendoza, “el canvi és radical encara que pugui semblar poc perceptible, i aquesta és la seva gran virtut” i ha afegit que, com ja es va fer en les sales del Gòtic, “s'ha prioritzat el contingut sobre el continent, és a dir que l'obra d'art sigui l'única protagonista”.