Air doll
Un conte de fades urbà
D'històries sobre nines molt vives, la pantalla gran n'és plena. Des de Tamaño natural de Luis García Berlanga fins a Lars y una chica de verdad, la figura metafòrica d'una amant inflable ha servit per esbossar suggeridores pel·lícules que no fan res més que parlar dels problemes de comunicació i la solitud, i també és clar de les perversions més amagades de l'ésser humà. El darrer director que ha actualitzat el conte de Pinotxo és Hirozaku Kore-eda, autor de pel·lícules tan imprescindibles com són Nadie sabe i Still walking.
Emmarcada en la societat actual japonesa, la faula urbana de Kore-eda se centra en els dilemes existencials que experimenta una nina inflable (Bae Du-na) quan cobra vida. A part de preguntar-se constantment què vol dir estar viu, però, la innocent protagonista descobrirà què és enamorar-se en conèixer un jove encarregat d'un videoclub.
Malgrat que aquesta no és ni de bon tros la millor pel·lícula de Kore-eda, qualsevol obra seva no només resulta interessant, sinó que supera (i molt!) la mitjana de la cartellera cinematogràfica.
