Shyamalan juga amb foc

Perduda des de fa un s anys la inspiració dels seus primers treballs, pel·lícules com El sisè sentit o El protegit, M. Night Shyamalan ha sabut almenys recuperar el camí de l'èxit comercial. Airbender, el último guerrero arriba a les nostres pantalles en 2D i 3D (només en versió castellana), després de recaptar 170 milions de dòlars. Rodada amb un grapat d'actors desconeguts (els protagonistes són un nen i tres adolescents), disposa d'un gran desplegament d'efectes especials digitals. La pel·lícula està ambientada en un món imaginari i en una època sense determinar: hi ha moltes lluites d'arts marcials i no existeixen les armes de foc, però alhora hi ha grans vaixells de cascos metàl·lics moguts per motors de vapor.

La humanitat està dividida en quatre nacions: la de l'Aigua, l'Aire, la Terra i el Foc. Aquesta manté amb les altres tres una guerra en què tenen un protagonisme especial uns guerrers màgics que poden dominar algun dels elements. Segons una profecia, el jove Aang és un avatar que controla els quatre elements i tornarà la pau al món. Guió, interpretacions i efectes especials són lluny del nivell que s'espera del cineasta.