Fotocòpia d'alta resolució

Can­vien els actors i el direc­tor, l'anglès subs­ti­tu­eix el suec i es nota que està rodada amb més recur­sos, però no hi ha diferències subs­tan­ci­als entre aquesta història de vam­pirs diri­gida per Matt Ree­ves (Mons­tru­oso) i la que va diri­gir fa dos anys Tomas Alfred­son, pre­mi­ada a Sit­ges i en un munt de fes­ti­vals. Segons Ree­ves, que va pre­sen­tar el seu film a Sit­ges diven­dres pas­sat, no es tracta d'un remake: els dos es basen en la novel·la homònima de John Ajvide Lindq­vist. Però el seu és tan simi­lar a l'ori­gi­nal (esce­nes com la de la pis­cina i els esce­na­ris nevats són idèntics), que cos­ten de creure els seus argu­ments: estem davant d'un remake en tota regla.

En tot cas, cal agrair a Ree­ves que hagi (re)fet una pel·lícula adulta, allu­nyada dels estàndards de Hollywood, una bar­reja de film de sus­pens i drama, amb tocs (escas­sos) de ter­ror, en què, com expli­cava Matt Ree­ves a Sit­ges, “els vam­pirs són una excusa per par­lar d'altres coses”. En con­cret, de pro­ble­mes de l'ado­lescència: de la soli­tud, el des­a­fecte per part dels pares, l'asset­ja­ment esco­lar...

El pro­ta­go­nista és Owen (Kodi Smit-McP­hee, La car­re­tera), un nen de 12 anys que viu amb la seva mare en un poble nevat. Els pro­ble­mes se li acu­mu­len: els seus pares s'han divor­ciat, no té amics, és víctima del bullying a l'escola... Però troba con­sol en una nova amis­tat, una nova veïna de la seva edat un xic estra­nya.