Superbike: el mundial més accessible
El Circuit de Barcelona-Catalunya acull la setmana entrant el Catalunya WorldSBK Round, la primera cita mundialista del curs a Montmeló. A continuació us expliquem què és el mundial de ‘superbike’, un gran desconegut a casa nostra però amb molta tirada a fora, que es corre amb motos ‘de sèrie’ i en què el pàdoc és obert al públic
El Circuit de Barcelona-Catalunya és l’escenari de tres proves puntuables per als campionats del món del motor. Als de F-1 i MotoGP –fa més de trenta anys que se celebren a Montmeló, ininterrompudament– es torna a afegir enguany el Catalunya WorldSBK Round. La cita catalana del campionat del món FIM de superbike ja és a tocar, atès que es disputa la setmana entrant, del 5 al 7 de maig.
Ja és el quart any que el mundial de les motos derivades de sèrie fa parada i fonda a casa nostra, però encara és un gran desconegut. El de superbike és un campionat amb personalitat pròpia; d’entrada, les curses no s’anomenen grans premis –com els de F-1 i MotoGP– sinó rounds («proves»). És un campionat molt accessible per al públic. Hi ha tres categories i les motos grosses fan tres curses cada cap de setmana (les altres, dues), de manera que l’acció a la pista és contínua.
A més a més, per un petit suplement de preu –10 euros– l’entrada es pot complementar amb l’accés al pàdoc. És la zona restringida del circuit on els equips munten les seves instal·lacions i on, de manera excepcional, en el mundial de superbike es fan les cerimònies de podi, en comunió plena entre els aficionats i els pilots. MotoGP comença a imitar la manera de fer de les superbike, amb iniciatives com la cursa esprint i el pàdoc show, però encara és lluny d’oferir l’accessibilitat total del campionat de les motos derivades de sèrie.
Aquest concepte de curses va néixer als EUA als anys setanta, amb la idea de competir amb les motos que es venien al públic. El 1988 es va crear l’actual campionat del món FIM de superbike, que aleshores era conegut com el mundial dels 4 temps o de les motos de vàlvules. D’ençà del 2002, les MotoGP també són de 4 temps; la diferència substancial és que les motos dels Márquez, Espargaró i Viñales són prototipus, mentre que les superbike –Xavi Vierge, pilot de Honda HRC, és l’únic català de la categoria reina– són motos de producció. Molt sofisticades –tenen un cost d’uns 300.000 euros– però preparades amb peces que qualsevol equip pot comprar. Són motos de 4 cilindres i 1.000 cc; la Kawasaki ZX-10RR té 220 CV de potència i pesa 168 kg; una MotoGP en pesa deu menys i s’aproxima als 290 CV, a banda de fer servir materials i afegitons aerodinàmics força més extrems.
El bagenc Carles Checa va ser campió del món de superbike el 2011, l’únic català que s’hi ha coronat, abans que el campionat passés a estar organitzat per l’empresa catalana Dorna el 2013. Però no va ser fins al 2020 que va engegar el Catalunya WorldSBK Round. Va ser una iniciativa del promotor català Gemocat (Gestió del Motociclisme Català), que temps enrere ja havia treballat amb el RACC per crear els campionats infantils de Promo RACC, d’on han sortit una munió de futurs campions catalans. Gemocat treballa amb Dorna, el Circuit i l’Ajuntament de Barcelona com a soci institucional. No debades, el trofeu del CatSBK –la marca creada per Gemocat, que remet al seu web catsbk.com– reprodueix les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, escenari del mític circuit urbà barceloní. A Montjuïc hi corrien motos de sèrie i les curses eren d’allò més accessibles, els trets que el Catalunya WorldSBK Round vol reproduir la setmana entrant a Montmeló.
KRT, l’equip de casa
Costa de creure, però l’equip dominador del mundial de superbike els últims deu anys és català. El nord-irlandès Jonathan Rea ha estat campió sis anys seguits (2015-2020) i l’anglès Tom Sykes, el 2013, amb l’equip Kawasaki Racing Team, gestionat per l’estructura catalana Provec Racing. Tenen la seu a Granollers, a cent metres de l’entrada del Circuit, on preparen les motos i des d’on desplacen un equip d’unes 40 persones a les curses.