Drets que ens fan millors

L’impuls de la nova llei pel dret a l’habi­tatge impul­sada per l’Estat espa­nyol obre un nou esce­nari en el mer­cat immo­bi­li­ari. Des de fa anys les tendències euro­pees ens empe­nyen a intro­duir nous models i for­mes de vida, on com­par­tir pis ja no és una opció per a joves o estu­di­ants, sinó una res­posta a un pro­blema glo­bal. A Cata­lu­nya fa anys que ajun­ta­ments i Gene­ra­li­tat tre­ba­llen per fer front a un pro­blema que accen­tua les situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat: el preu de l’habi­tatge. De fet, des que va entrar en vigor la llei, ara fa unes set­ma­nes, la Gene­ra­li­tat ja ha fet una llista de 189 pisos per expro­piar a grans teni­dors, prin­ci­pal­ment bancs, ubi­cats en catorze muni­ci­pis on l’admi­nis­tració ha detec­tat que hi falta habi­tatge social.

En un moment deter­mi­nat de la història l’admi­nis­tració va ser capaç de donar un impuls impor­tant a l’habi­tatge social a Cata­lu­nya, però en un altre moment l’admi­nis­tració va badar tant que es va dei­xar per­dre aquest parc immo­bi­li­ari intro­duint-lo al mer­cat pri­vat. Per això ara s’han de bus­car noves fórmu­les que per­me­tin con­tro­lar i limi­tar els preus del llo­guer en els punts més crítics. De moment, a Cata­lu­nya s’han detec­tat situ­a­ci­ons greus en 140 muni­ci­pis. La nova llei s’ha impul­sat després d’anys de rei­vin­di­cació social d’una inter­venció pública.

El dret a un habi­tatge digne és un dret bàsic i el preu és el prin­ci­pal impe­di­ment a l’accés. Tre­ba­llar con­jun­ta­ment per res­ti­tuir un dret que és de justícia ens fa millors com a país i, encara que ara als pro­pi­e­ta­ris no els ho sem­bli, a la llarga, aquesta llei ens farà més com­pe­ti­tius, ja que tin­drem més garan­ties de benes­tar per als nos­tres ciu­ta­dans.