Quan vam començar, l’any 1986, ens unia, com ara, l’afany per divulgar la feina ingent d’una pagesia poc reconeguda per la ciutadania
En fem 40!
Era impossible d’imaginar l’any 1986, quan vam iniciar la primera edició del Calendari Agenda del Pagès, amb un contingut volgudament de caràcter gironí, que aquesta publicació seguiria apareixent, any rere any, i de manera ininterrompuda, fins a fer quaranta anys. I que, a més, arribaria arreu de Catalunya!
En aquells moments, teníem al cap una publicació que divulgués l’activitat agrícola i ramadera de les comarques gironines i que informés dels sectors destacats, de la llet de vaca, de la fruita, del porcí, en plena expansió, i dels de tota la vida, de la vinya, l’olivera, l’horta i la fusta, sense deixar de banda les feines a les cases de pagès, a les granges, al món associatiu, a les cooperatives, en aquells moments més robustes que mai. Ara, ben bé no sabem com, s’ha convertit en una publicació esperada per molts que arriba a un públic fidel que cada any va a llibreries i quioscos a comprar-lo.
Un encert? Una casualitat? És ben clar, l’actual Agenda del Pagès és el resultat d’un conjunt de factors ben diversos: ens unia l’afany per comunicar la feina ingent d’una pagesia poc reconeguda per la ciutadania, el pes d’una part important de l’economia gironina que gira al voltant del sector primari; l’estímul professional de divulgar la dedicació i el treball de la terra, el conjunt de sabers i coneixements tradicionals, d’acostar la pagesia al món urbà que la necessita per nodrir-se, de vetllar pel patrimoni rural, d’expressar la gratitud de posar cara a una bona colla de professionals responsables d’uns paisatges agraris que a més d’alimentar-nos són escenaris de bellesa eternament fotografiada, de la seva cura del territori, del manteniment d’oficis i d’activitats paral·leles i indissociables del mosaic agroforestal cobejat.
El cert és que, ni llavors ni ara, les publicacions que parlin de la pagesia, d’agricultura, de ramaderia o d’alimentació, no sovintegen. Tampoc són objecte de debat, no formen part de la quotidianitat. Per això nosaltres sempre hem defensat aquesta eina, l’Agenda del Pagès, per deixar-ne constància, i hem tingut la sort de poder-ho fer durant quaranta anys, i seguim! Cada any, ens rodegem d’excel·lents col·laboradors (persones i institucions) que, com nosaltres, s’estimen la pagesia i el territori, que valoren la feina de pagès i ens aporten coneixement i experiència, i són al nostre costat per fer visible i dignificar el sector agrari.
Si continuem buscant raons del perquè aquesta publicació periòdica ha assolit aquest rècord, hem de destacar un fet, segurament el més rellevant: l’aliança amb El Punt, ja en la segona edició, que ben segur va ser el factor determinant. Aquest diari d’arrels gironines ens va acollir i esperonar per millorar continguts, per assentar el format, per introduir el disseny, per facilitar la comprensió del volum d’informació que anàvem introduint en cada nova edició.
L’Agenda del Pagès que cada mes de desembre tenim sobre la taula ha rebut diferents títols (Calendari Agenda del Pagès, Anuari-Agenda del Pagès, Agenda del Pagès) i diferents formes (primer de caràcter mensual, a la dissetena edició ja era a setmana vista, molt més útil com a agenda anual). Mentrestant, hem brindat la possibilitat d’anar resseguint els racons diversos del món rural de l’àmbit català, posant especial èmfasi en el desenvolupament de l’activitat agrària, cada any amb un tema diferent (les pomes, els ous, les tomates, el bestiar oví, els llegums, els porcs i l’embotit, l’horta, les patates, el bestiar boví, les cireres, el bestiar equí, enguany la llet de vaca), sense deixar de banda un reguitzell d’informació sobre els mercats no sedentaris, les llunes, la meteorologia, els espais agraris periurbans, les masies, l’artesania alimentària, les feines al camp, les fires, les festes tradicionals, el turisme rural, els oficis, els animals, les races i les espècies autòctones, algunes, massa, amb patrimoni genètic en perill d’extinció, i un munt d’elements que formen aquest territori rural que s’està esquinçant, que està envellit, que des de sempre i recentment amb més força demana a crits més atenció, més sensibilització i menys entrebancs.
Seguim amatents, ara més que mai, a la urgència del canvi en la gestió de l’activitat agrària i amb la introducció de tecnologia, de la digitalització per reduir els principals impactes ambientals, per fer front als reptes de l’emergència climàtica, la sobirania alimentària, la transició socioecològica.
Continuarem expectants i prepositius per reforçar el model familiar agrari arrelat al territori i que aporta iniciatives innovadores per mantenir la vida de pagès. I mentrestant, com a consumidors, col·laborarem a afermar aquest sector, serem responsables i optarem per menjar productes propers i de temporada.
“
“
