22. Jaume de Cardona i de Gandia

Jaume Fran­cesc Folc de Car­dona i de Gan­dia, esco­llit a les Corts el novem­bre del 1443, per­ta­nyia a un dels lli­nat­ges més des­ta­cats i antics de la noblesa dels Països Cata­lans. Va tenir una car­rera eclesiàstica més que nota­ble: refe­ren­dari apostòlic del papa, admi­nis­tra­dor per­petu de l'aba­dia de Santa Maria de Sol­sona, canonge i ardi­aca de Bar­ce­lona, bisbe de Vic, Girona i de la Seu d'Urgell i desig­nat per Pius II car­de­nal diaca de l'Església. Gran amic d'Alfons el Magnànim, va par­ti­ci­par en la cano­nit­zació de sant Vicenç Fer­rer. A més de con­se­ller reial i can­ce­ller del Prin­ci­pat, va ser un dels ambai­xa­dors de Joan II prop del rei de França per evi­tar que aquest ajudés Car­les de Viana. Hi ha poques notícies sobre l'acció de govern en aquest període. El país vivia sumit en un cert marasme previ als esde­ve­ni­ments que es van des­en­ca­de­nar la dècada següent i que van aca­bar amb la guerra civil cata­lana del 1462.