Antònia Adroher Pasqual

El dia que va morir, el 15 de setem­bre del 2007, a Banyuls de la Marenda, el POUM i el soci­a­lisme euro­peu van per­dre una mili­tant històrica i les dones de Girona, més ben dit, de Cata­lu­nya, un exem­ple de fer­mesa, revo­lució i soli­da­ri­tat. Va entrar molt jove en política, l'any 1930. Filla d'una família nom­brosa del ram menes­tral de Girona, Antònia va néixer a la plaça del Gra, a sobre de la pas­tis­se­ria Ver­da­guer: era ger­mana d'Enric Adro­her Giro­ne­lla, del Bloc Obrer i Cam­pe­rol i diri­gent i acti­vista del Par­tit Obrer d'Uni­fi­cació Mar­xista. Tenia dis­set anys i estu­di­ava per mes­tra men­tre rei­vin­di­cava els drets i la dig­ni­tat de les dones des del Secre­ta­riat Femení del POUM, un par­tit del qual era fun­da­dora i en nom del qual, un cop va escla­tar la revo­lució del 1936, va ser nome­nada regi­dora a l'Ajun­ta­ment de Girona, la pri­mera que mai va tenir aquell Ajun­ta­ment.

Quan es va per­dre la guerra, l'Antònia va mar­xar a l'exili, es va apun­tar a la resistència con­tra el nazisme i a Tolosa del Llen­gua­doc, en un pont sobre la Garona, es va tro­bar amb Car­mel Rosa (Roc), que seria un com­pany inse­pa­ra­ble, amb el qual no tan sols va viure les com­pli­ca­ci­ons de l'exili, sinó que va tre­ba­llar per reor­ga­nit­zar l'esquerra espa­nyola, pri­mer des del POUM, més tard des del soci­a­lisme; van par­ti­ci­par en el Congrés de Sures­nes, van fun­dar el PSC. Mai no va renun­ciar a la con­dició de dona valenta, com­pro­mesa i revo­lu­cionària, va seguir les teo­ries de l'escola lliure, per con­ver­tir l'edu­cació en una eina vàlida en el com­bat de la irra­ci­o­na­li­tat i la ignorància.