16. Dalmau de Cartellà

El 1422, Dal­mau de Car­tellà i Des­pou és esco­llit dipu­tat eclesiàstic pel tri­enni 1422-1425. Era mem­bre d'una de les nis­sa­gues més des­ta­ca­des de la petita noblesa giro­nina. Ingressà de ben jove en un mones­tir, molt pro­ba­ble­ment el de Santa Maria d'Amer, al govern del qual accedí en qua­li­tat d'abat el 1403. S'hi està pocs anys, perquè el 1409 fou pro­mo­gut al càrrec d'abat de Sant Cugat del Vallès. El seu pas per aquesta aba­dia encara fou més fugaç: el 1410 els mon­jos de Ripoll l'escu­llen abat de la seva comu­ni­tat bene­dic­tina. Hi arriba en un moment difícil, per les dis­pu­tes del Cisma d'Occi­dent i la inde­pen­dit­zació d'una de les seves prin­ci­pals pos­ses­si­ons, el pri­o­rat de Mont­ser­rat, que havia esde­vin­gut aba­dia. De Car­tellà intenta renun­ciar al càrrec, adduint motius de salut, però no dei­xen que ho faci. Con­cen­tra els seus esforços a con­fir­mar els antics pri­vi­le­gis de Ripoll i acon­se­gueix impo­sar els seus drets juris­dic­ci­o­nals sobre Olot i Ripoll. El prin­ci­pal pro­blema que haurà d'afron­tar, però, és la com­pleta ruïna de l'edi­fici monàstic, pro­vo­cada per un ter­ratrèmol, el 1428. Les obres de recons­trucció les podrà afron­tar perquè el sisme deixa al des­co­bert un tre­sor ama­gat, tro­ba­lla que fou atribuïda a un mira­cle de la Mare de Déu. Durant aquest tri­enni, la prin­ci­pal apor­tació de les Corts cata­la­nes serà la pro­moció del comerç intern en relació amb els tei­xits i del marítim de llarga distància amb gale­res mer­cants pròpies.