Esclaus

Aca­bat l'any arriba el moment de fer valo­ra­ci­ons per­so­nals, col·lec­ti­ves i abs­trac­tes si s'escau. Cal posar les car­tes sobre la taula i des­triar-ne les bones. Un any dóna per molt i ava­luar-lo així de cop no és ni fàcil ni ràpid.

La política del nos­tre país, com la de tots, sem­pre serà millo­ra­ble però l'actu­a­li­tat i les bones inten­ci­ons del nou pre­si­dent Mas sem­bla que van pel bon camí. L'eco­no­mia ja no pot anar pit­jor, les rela­ci­ons amb Espa­nya, però, sí que apun­ten a seguir dete­ri­o­rant-se, o això o apre­nen a enten­dre i res­pec­tar les diferències.

En un any nou on només hi ha temps per a bons pen­sa­ments, per a com­ple­xos objec­tius i can­vis favo­ra­bles, sem­bla que empit­jo­rar les rela­ci­ons amb Espa­nya no serà cap bona pen­sada. Però sense asse­gu­rar que el fi jus­ti­fica els mit­jans, sí que m'atre­veixo a dir que, si es té el con­ven­ci­ment, cal tirar pel dret.

Les for­ces polítiques i la soci­e­tat civil del nos­tre país han d'anar uni­des en la res­posta al Tri­bu­nal Suprem espa­nyol. Els cata­lans no podem con­sen­tir l'enèsim atac per­pe­trat per Espa­nya a la nos­tra llen­gua i cul­tura.

Ajun­ta­ments com el de Sant Feliu de Llo­bre­gat, El Ven­drell, Flix o Pala­fru­gell ja han apro­vat moci­ons a favor de man­te­nir la immersió. La lluita con­tra el tri­bu­nal s'ha de mul­ti­pli­car a casa i ha de seguir per tal de demos­trar que no som esclaus de cap model.