Un gest massa tímid de Benet XVI

Els sectors més progressistes de l'Església que havien dipositat en el papa Benet XVI les esperances que impulsaria una reforma de la institució, segurament avui són més pessimistes. La publicació, ahir, del primer llibre entrevista en què Joseph Ratzinger es defineix sobre temes interns però sobretot externs a l'Església mostra un pontífex de conviccions
conservadores poc disposat a afrontar canvis, més enllà d'acceptar determinades realitats socials que fins ara l'Església havia negat
o simplement ignorat.

Que el cap de l'Església catòlica admeti per primer cop que l'ús del preservatiu està justificat en algun cas com a mètode per evitar contagis, és un pas endavant. Un pas que en clau interna es pot considerar de gegant, però que als ulls de la societat moderna és excessivament tímid, per no dir insuficient. Els que valoren aquest gest com un senyal d'obertura descobreixen en el pensament de Ratzinger una defensa aferrissada dels valors tradicionals de l'Església sense renúncies però amb matisos. Qüestions com el divorci, el sexe fora del matrimoni, l'avortament, la píndola de l'endemà o l'homosexualitat són conceptes i condicions que l'Església avui continua rebutjant en pro de la moralitat. Té dret a fer-ho com a confessió religiosa, però aquesta posició involutiva situa un cop més l'Església als antípodes d'una realitat social en constant evolució. Barrar el pas al sacerdoci femení i als homosexuals allunya l'Església d'una part molt important de la població catòlica i nega el principi de la no-discriminació que hauria d'imperar en una institució que professa la fe i la igualtat.

Benet XVI pretén sotmetre la societat a un examen de consciència respecte al progrés per tal que només s'accepti allò que estigui en sintonia amb els valors tradicionals de l'Església, encara que això suposi a la pràctica oposar-se als valors de la modernitat acceptats per l'àmplia majoria dels ciutadans.