Internet i les lleis

Tancar o no tancar webs antisistema, controlar la pirateria de música i pel·lícules, restringir l'accés a determinats continguts, el control de les pàgines que visitem per part de la policia o de l'empresa... Internet, el meravellós regal que els humans ens vam fer a finals del segle XX, suscitarà cada cop més debats sobre temes com aquests. Alguns veuen internet com un nou Shangri-La, on les desagradables regles i jerarquies del món real no han d'existir. Però internet no és altra cosa que una creació humana on “tots els delictes, excepte els sexuals, hi són possibles” en paraules d'un cèlebre jutge que es va quedar curt. De manera que és inevitable que els governs i les lleis diguin alguna cosa, però al mateix temps fer-ho és delicat perquè la força d'internet neix de l'espontaneïtat, la col·laboració i la innovació, i això concorda malament amb controls i tràmits. Sempre és dolent l'excés de regulació i en aquest cas podem dir que la regulació pot posar en perill la capacitat de la xarxa per crear nous serveis, per reinventar-se, per donar ales a les capacitats dels humans. Regular internet és necessari però també contrari a la seva naturalesa, heus aquí la qüestió. Per sort cap instància política no té el govern mundial d'internet, tot i els intents de vincular-ho a organismes internacionals amb representació dels governs. Altra cosa és el que passa a cada estat, on s'aproven normes més o menys intervencionistes en funció del caràcter autoritari del règim (els xinesos ens ho explicarien) i, en països democràtics, de la conducta dels usuaris. Amb conductes més irresponsables, més il·lícites, més “tot s'hi val”, més èxit tenen els partidaris de regular, controlar i sancionar, justificant-ho tot amb la defensa d'uns drets. Per tant, sempre és millor que es produeixi la dinàmica contrària: més usos respectuosos i lícits, menys control, més llibertat i innovació. Internet camina així per la corda fluixa i en bona part dels nostres clics dependrà que segueixi avançant bé