Perdem cada batalla

La part més activa i sovint més nota­ble de la soci­e­tat cata­lana es pre­para de fa temps per gua­nyar la guerra. I això serà el dia que aquest país es declari inde­pen­dent. Victòria estra­nya i rela­tiva, aquesta, perquè ningú no hi posa data. Es pot trac­tar, doncs, d'una guerra eterna. Men­tres­tant, n'hi ha que cada dia fan una bata­lla. I la gua­nyen. Pri­me­ra­ment el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i el Par­tit Popu­lar van gua­nyar l'esta­tutària. Ara ho ha fet el Suprem. Sense aten­dre la juris­prudència prèvia del mateix Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre el model d'ense­nya­ment i basant-se exclu­si­va­ment en l'apar­tat lingüístic de la sentència con­tra l'Esta­tut, aquest Tri­bu­nal ha suspès la immersió esco­lar. Caldrà que passi un cert temps per veure la mag­ni­tud de la der­rota. En tot cas, una altra ins­ti­tució de l'Estat s'ha decan­tat pel con­flicte. L'ha pro­vo­cat i es pensa que el gua­nyarà. Pot­ser un dia aquesta part modèlica de la soci­e­tat cata­lana gua­nyarà la guerra de la inde­pendència, però, men­tres­tant, seria con­ve­ni­ent no per­dre totes les bata­lles.