A la tres
Jordi Pujol, independentista?
Jordi Pujol, a diferència dels altres expresidents d'aquest país, continua dient coses. Ell diu que està enretirat de la vida política però no és cert. Opina, fa articles setmanals, i de tant en tant surt en diaris i ràdios. I d'any en any fa una conferència resumint el seu pensament. Ahir tocava. Pujol va fer una conferència solemne i va analitzar el que pensa d'aquest país i del país veí. Res de nou. Res de nou, vull dir, que no li hàgim sentit al llarg dels darrers mesos, des que s'ha instal·lat en aquest desencís amb la feina feta i, en el fons, amb el tracte que rebem d'Espanya. El que passa és que ho va fer solemnement. I dir les coses en una conferència, ben ordenada i ben argumentada, no és el mateix que dir-les en una tertúlia o en una entrevista. Ahir vàrem veure un Pujol desencisat amb Espanya, que va fer un recull de greuges i, sobretot, de queixes perquè la lleialtat i el sentit d'estat que ell i CiU han aplicat en els darrers trenta-cinc anys amb l'Estat mai no ha estat correspost. I en va posar un munt d'exemples. Des de l'OTAN fins als apuntalaments fets als governs del PSOE i del PP al llarg de la història recent. Fins i tot va parlar de la deslleialtat de la Casa del Rei. Tot plegat per arribar a la conclusió que després de la sentència de l'Estatut ja no té arguments per dissuadir els independentistes. Sortint de la conferència algú insistia que Pujol s'ha tornat independentista. Ho he dit en més d'una ocasió. No es confonguin. Pujol no s'ha fet independentista. És a la porta, com molts convergents que encara creuen que el pacte fiscal ens ho arreglarà tot. Però no. Pujol no és independentista. Fa un crit d'alerta. I ahir el va fer solemnement.