Tejero amb rastes

Les imat­ges tele­vi­si­ves del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i la pre­si­denta del Par­la­ment bai­xant de l'helicòpter que els ha dut a l'edi­fici de la cam­bra legis­la­tiva per esqui­var els que ahir l'asset­ja­ven, què em recor­den? Una vinyeta de Tintín ambi­en­tada a la república sud-ame­ri­cana de San Teo­doro? Una seqüència d'aque­lles pel·lícules d'espies que Hitch­cock va fer als últims anys i que també se situ­a­ven en països dic­ta­to­ri­als ame­ri­cans? No, callin, aques­tes imat­ges amb tant de gra cap­ta­des amb molt de zoom tenen l'aire d'aque­lles altres que vam veure la nit del 23 de febrer del 1981. Alguna cosa de pacte del capó, de la sor­tida del Congrés dels Dipu­tats que hi havien estat segres­tats.

Ahir, 15 de juny, ani­ver­sari de les pri­me­res elec­ci­ons democràtiques a Espa­nya, hi va haver un intent de cop d'estat a Cata­lu­nya. Sense fusells, tancs ni exèrcit, però un cop d'estat. Uns cen­te­nars de joves que s'ator­ga­ven la raó van mirar d'impe­dir l'entrada dels dipu­tats al Par­la­ment i després van segres­tar-los no dei­xant-los sor­tir. Tejero ha can­viat el bigoti per les ras­tes.

Tan bé com havia començat tot fa un mes, indig­nats. Es veu, però, que en aquest país no hi ha manera que un qual­se­vol movi­ment juve­nil acabi bé, sigui una cele­bració del Barça, una revet­lla, un ball de festa major, una mani­fes­tació o un bivac de santa i molt jus­ti­fi­cada indig­nació a la plaça Cata­lu­nya. Quan no sur­ten els que tren­quen bancs sur­ten els que cre­men con­te­ni­dors o sur­ten, com ahir va pas­sar, els que van a cops amb uns senyors que han estat ele­gits democràtica­ment. Totes les raons dels indig­nats dina­mi­ta­des i des­pres­ti­gi­a­des en un matí, els que les havíem abo­na­des, tit­llats de pijo-pro­gres pater­na­lis­tes, i el país expo­sat de nou a la befa inter­na­ci­o­nal.

Ha de fer ser­vir un helicòpter el Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per arri­bar al Par­la­ment davant la mirada atònita de les feres del zoo? I tant. Que se sàpiga que aquí la democràcia la defen­sem no diré per terra, mar i aire, que queda bel·licós i ja n'hi ha prou de violència, però sí amb els mit­jans de què dis­po­sem.