cultura

Antònia Carré-Pons. Conversa amb...

Novel·lista. ada castells

“Ramon Llull s'ha de treure al carrer”

Es va estre­nar amb la novel·la juve­nil I què faràs ara, Clara? Després van venir els poe­mes en prosa, Abe­ce­dari ignot, i va donar la cam­pa­nada amb la sàtira, Jo també vull ser fun­ci­o­nari. Ha pre­pa­rat l'edició crítica de L'espill, de Jaume Roig, i ha publi­cat les novel·les Rellot­ges en temps de pluja i És l'amor que mou el cel i les estre­lles. Ara ens porta L'aspi­ra­dora de Ramon Llull (Mete­ora). Tant can­via de gènere com de pen­ti­nat, però sem­pre és l'Antònia i ho viu amb la mateixa passió i volun­tat de fer les coses ben fetes.  

Has fet lite­ra­tura juve­nil, poe­mes, una sàtira, novel·la històrica, assa­jos lite­ra­ris i ara una novel·la sobre Ramon Llull. Què hi ha de comú en tot ple­gat?

Escric les coses que em sur­ten del cor. En comú hi ha la volun­tat d'escriure en una prosa cui­dada, que s'enten­gui i que digui coses.

On hi ha més de tu mateixa?

Tots tenen molt a veure amb mi. M'he pas­sat trenta anys amb Jaume Roig, la novel·la satírica sobre els fun­ci­o­na­ris és un món que conec, la novel·la juve­nil par­teix de l'experiència com a profe...

I aquest últim?

El plan­te­ja­ment és dife­rent perquè tots els altres m'han sor­tit d'una emoció o sen­sació que tenia a dins i que, per orde­nar-me, l'havia d'exte­ri­o­rit­zar. Aquest és un auto­encàrrec, un home­natge a la figura de Ramon Llull, que és un home extra­or­di­nari i vaig pen­sar que es merei­xia una novel·la, com un intent d'apro­xi­mar-lo al públic que no en sap res. Sóc molt par­tidària de la divul­gació feta amb rigor. Aquests per­so­nat­ges cor­ren el perill de que­dar-se en el clos uni­ver­si­tari i s'han de treure al car­rer i donar-los a conèixer a gent amb inqui­e­tuds cul­tu­rals, no cal que siguin grans intel·lec­tu­als.

Per què el defen­ses tant?

És un per­so­natge modern: un home amb una capa­ci­tat de tre­ball, una volun­tat de ferro i una intel·ligència des­co­mu­nals i que defensa una idea que va més enllà d'ell mateix. Això, al segle XIII, s'ha de rela­ci­o­nar amb la religió. Volia trans­for­mar l'església catòlica. Ara seria un metge sense fron­te­res, un coo­pe­rant inter­na­ci­o­nal. Jo conec alguns que ho han dei­xat tot per aju­dar els refu­gi­ats a Grècia. Ell ho va aban­do­nar tot per cons­truir una idea de reforma de la huma­ni­tat i això és extra­or­di­nari.

Cal un grau de fana­tisme.

Cert. En els grans sem­pre hi ha un grau de fana­tisme. La con­tra­par­tida és que això arros­sega les per­so­nes que tenen al cos­tat. M'he posat en la pell de l'esposa de Ramon Llull. Les per­so­nes dam­ni­fi­ca­des solen ser les dones.

Aquesta és una altra de les teves cons­tants: l'interès per les dones.

Sí. S'ha de par­lar dels homes i de les dones. Nosal­tres patim un plus de des­co­nei­xe­ment i s'han de rei­vin­di­car aques­tes figue­res, com les dones que il·lumi­na­ven manus­crits que ni tan sols se sap que exis­tien. Tot el que explico de la dona de Llull és el poc que en sabem. M'he inven­tat les pre­gun­tes que es va fer ella quan l'home li va mar­xar per con­ver­tir infi­dels. Només en tenim una carta quei­xant-se al bat­lle de Palma perquè l'home se li ha tor­nat con­tem­pla­tiu i no s'ocupa de res. No m'estra­nya: Llull va escriu 265 obres. És bru­tal.

A la novel·la hi ha una con­fluència amb el món actual, però.

El punt ha estat tras­lla­dar Ramon Llull als nos­tres dies. Com seria? El meu pro­ta­go­nista s'obses­si­ona per l'obso­lescència pro­gra­mada i se'n va a l'Àfrica per llui­tar per un ideal. En aquest sen­tit, és una novel·la de denúncia.

Ara Llull també seria una mica ‘fri­qui'?

No. Era un super­do­tat que no tocava de peus a terra i fins i tot es va inven­tar una màquina de pen­sar extra­or­dinària, l'Ars magna, per donar res­posta a qual­se­vol pre­gunta sobre qual­se­vol tema. Pen­sava que tot­hom l'havia d'enten­dre, però no va ser així.

I l'aspi­ra­dora del títol, d'on surt?

Se'm va espat­llar l'aspi­ra­dora i això va ser el deto­nant per començar a infor­mar-me sobre l'obso­lescència. És una injustícia bru­tal.

l'aspiradora de ramon llull
Antònia Carré-Pons
Editorial: Meteora Barcelona, 2016 Pàgines: 224 Preu: 18 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia