Comunicació

Arqueologia seriòfila

L'expert en sèries Toni de la Torre recopila la història de la ficció televisiva i n'analitza les tendències dels gèneres en un llibre que vol ser de capçalera

L'ull de Lost, l'escena amb què comença i es tanca la sèrie, no es va pen­sar com un gif, una imatge ani­mada, molt de moda per com­par­tir a les xar­xes soci­als, i un recurs que els guio­nis­tes tenen en ment. “Ja no és només una frase, sinó una expressió de l'actor. Són clics de segons pen­sats per cons­truir con­ver­ses soci­als, i que repre­sen­ten un canvi de para­digma per atraure aquest nou públic millen­nial”, explica l'expert en sèries Toni de la Torre en una con­versa telefònica en què par­lem del futur, el dia en què es com­plei­xen dotze anys de l'estrena de Lost –un feno­men que ho va can­viar tot– i a propòsit del seu nou lli­bre, una anàlisi al pas­sat. És una bíblia per a seriòfils en què l'autor va més enllà del llis­tat de pro­duc­ci­ons i noms pro­pis i ana­litza les sèries per detec­tar-ne tendències i seguir-ne l'evo­lució.

Toni de la Torre va començar, el 2011, a reco­pi­lar docu­men­tació per ini­ciar aquest pro­jecte de llarg recor­re­gut que s'ha mate­ri­a­lit­zat amb el volu­minós –més de 600 pàgines– His­to­ria de las series , de Roca Edi­to­rial. “Hi ha molts lli­bres d'història del cinema, però no n'hi havia d'història de les sèries”, explica. Els pro­duc­tes edi­to­ri­als sobre sèries abor­den la ficció tele­vi­siva rela­ci­o­nant-la amb altres dis­ci­pli­nes. Toni de la Torre volia dotar a les sèries del seu propi dis­curs: “Als Estats Units, les sèries tam­poc es con­ser­ven com una enti­tat sepa­rada de la tele­visió i s'inclo­uen en els lli­bres d'història de la tele.” En aquest sen­tit, el lli­bre de De la Torre fuig d'aquest punt de vista nord-ame­ricà i obre l'ull en una panoràmica com­pleta que inclou les prin­ci­pals indústries tele­vi­si­ves euro­pees, fixant-se en la inno­vació dels seus pro­duc­tes i com han influït en l'evo­lució de la ficció seri­ada tele­vi­siva.

El tre­ball de recerca de Toni de la Torre és exhaus­tiu i inclou, “sem­pre que se n'hagi con­ser­vat còpia”, el visi­o­na­ment de les sèries refe­ren­ci­a­des. De la recerca, des­taca l'etapa ini­cial: “Són anys en què no hi havia mètode de gra­vació i les sèries s'eme­tien en directe, fun­ci­o­na­ven com si fos tea­tre.” L'autor s'ha hagut de con­for­mar en alguns casos amb només els guions, docu­ments de pro­ducció, dia­ris de l'època que en feien crítica o entre­vis­tes als guio­nis­tes, ja que no hi ha mate­rial o ha des­a­pa­re­gut perquè no es guar­dava i es reu­ti­lit­za­ven les cin­tes. “Em sem­bla fas­ci­nant aquest període també pel que té de paradís per­dut”, asse­nyala.

La mirada més artística

El canvi en la mirada, “més artística”, es pro­du­eix a par­tir de l'any 2000 –tot i que a finals dels anys setanta i els anys vui­tanta es posen els fona­ments de la sèrie con­tem­porània. “S'escriu sobre sèries d'una altra manera, hi ha un canvi de xip, de sepa­rar les sèries del que és tele­visió, tot i que s'ente­nen com a fic­ci­ons en un mitjà de comu­ni­cació de mas­ses i, per tant, com a pro­duc­tes per entre­te­nir..

A His­to­ria de las series, l'autor també observa tendències, con­cep­tes que ara ens poden sem­blar rup­tu­ris­tes però que tenen l'ori­gen en el pas­sat. Men­ci­ona, per exem­ple, el for­mat d'anto­lo­gia, vist a True Detec­tive o Fargo, però que és propi dels anys cin­quanta, o l'estruc­tura d'arc argu­men­tal, que neix als anys vui­tanta. Toni de la Torre con­si­dera que cal ava­luar les sèries en el con­text social a què per­tany: “No pots com­pa­rar un vode­vil amb arrels de serial radiofònic com I love Lucy, per molt revo­lu­ci­o­nari que va ser, amb el nivell de Bre­aking Bad, revo­lu­cionària també en altres aspec­tes.”

La mirada al pas­sat sem­pre ajuda a enten­dre el pre­sent i també el futur. “Una de les gràcies del lli­bre és detec­tar aquest pòsit”, explica. I és el cas de la funció de ser­vei públic de la cadena BBC. El seu pri­mer direc­tor gene­ral pen­sava que “la tele havia de ser­vir per acos­tar l'alta cul­tura a les mas­ses, fent òpera i adap­ta­ci­ons tea­trals”. Aquest model es refor­mula i no es pensa a “ele­var el gust del públic, sinó a fer pro­duc­tes a gust de tot­hom”. “Però quan la BBC emet The Hollow Crown o Sher­lock enllaça amb aquesta herència de rei­vin­di­car i enal­tir la pròpia història i la cul­tura britànica.”

‘The Defenders'
De l'any 1961. E.G. Marshall i Robert Reed van protagonitzar una sèrie d'advocats escrita per Reginald Rose i precedent, en molts aspectes narratius, de les sèries actuals. L'autor va tenir problemes amb la censura de l'època. Es va reeditar en DVD el 2012, amb una estètica ‘Mad Men'.
‘Lost'
El 2004, es va estrenar i res va ser el mateix. No només va canviar la manera de mirar-les, sinó que el fenomen va ser l'inici de la sèrie global.
‘M.A.S.H.'
Del 1972 al 1983. La va emetre la cadena nord-americana CBS. Va ser pionera en la barreja de comèdia i drama, una combinació que més tard seria habitual en la televisió. Va criticar de forma encoberta la guerra del Vietnam.
‘The Queen's Messenger'
De l'any 1928, és la primera ficció de la història de la televisió: una trama d'espies realitzada en directe durant una transmissió experimental.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia